Des de fa sis anys, Blanca és lomògrafa, tal com s'anomenen els adeptes de la lomography. Sempre té una de les seves 20 càmeres a la bossa, dispara a tot el que li crida l'atenció, cada dia, i quan revela les fotos, les escaneja per posar-les al web de Lomography, on uns altres 200.000 lomografs de tot arreu comparteixen els seus clixés. BLANCA VINYES, lomògrafa Està molt bé manipular imatges digitalment però sempre és més interessant que analògicament t'hagi quedat algun resultat.Vol dir que el negatiu conserva aquesta imatge, no hi ha hagut un retoc" A la botiga del carrer de Rosic sempre hi ha moviment. Turistes i residents, sovint joves, lloen els mèrits de la Lomo, que reprodueix les taques de llum, el gra o el color sèpia de les fotos antigues. "Ja et surt com la retoqueries amb l'ordinador" "Quan dispares, no saps com et sortirà la foto" "Instagram seria la còpia de la Lomo. La Lomo és lo auténtic." Autèntica també és la ressuscitada Polaroïd. Dues botigues especialitzades han obert als barris més moderns de la ciutat: Gràcia i el Born. Hi venen càmeres de segona mà amb la famosa pel·lícula instantània. Una tendència nostàlgia que, per la periodista Roser Amills, no és pas aliè a la xarxa social. ROSER AMILLS, autora del blog Inspiración Digital a 'La Vanguardia' "És gràcies a Instagram, és evident perquè Instagram ha utilitzat filtres que fan que semblin fotos antigues. Aquests filtres imiten les fotos d'una càmera dels anys 50, 60. Això ha creat un efecte de nostàlgia, i aquesta nostàlgia ha fet que la gent volgués tornar a l'origen." Al final no hi ha cap confrontació entre els mons analògic i digital. Molts usuaris de càmeres analògiques pengen les seves obres a les xarxes socials; fins i tot a Instagram, amb l'etiqueta "sense filtre", que significa que la foto no està retocada. "Tot suma. No hi ha la visió aquesta que hi havia abans de que si feies fotos en blanc i negre només feies fotos en blanc i negre i amb un determinat paper. Ara es pot barrejar perquè lo que importa és que emocioni, que produeixi sensacions." Tot plegat són més eines tant per a aficionats com per a professionals.
Les càmeres compactes Lomo van néixer el 1982, i se’n van vendre milers als països soviètics. A principis dels anys 90, dos estudiants vienesos van descobrir-les en un viatge a Txecoslovàquia, on van adquirir un antic model per provar de fer algunes fotografies. En revelar els rodets, van adonar-se que les fotografies eren més lluminoses, tenien el color saturat i transmetien una sensació d’intensitat desconeguda fins aleshores a Europa, on les càmeres compactes no tenien aquest efecte.
L’any 1994 es va inaugurar la primera exposició lomogràfica mundial i poc després, l’any 1997, va néixer el web Lomography, les “lomoambaixades” i nous models de càmeres per a aficionats a les imatges amb textures diferents entre les quals hi havia l’Action Sampler, la Super Sampler i la Pop 9, entre d’altres. En menys de cinc anys, l’èxit de l’empresa i el nombre de fotografies amb estètica retro van créixer de manera exponencial. Una bona resolució o l’opció de tornar a capturar imatges en blanc i negre ja no era suficient per als aficionats a la imatge, que buscaven la manera de fer fotografies amb textures del passat i colors alterats.
El salt al mòbil
La moda de recuperar l’estètica retro va créixer amb el naixement de l’aplicació Instagram, l’any 2010, i també Hipstamatic, el mateix any. Les dues eines serveixen per fer fotografies amb una estètica antiga que després es poden compartir a les xarxes socials. Els usuaris poden aplicar efectes a les imatges com ara filtres, alteracions del color, exageració del gra o marcs de diverses mides, inspirades en antigues càmeres com les Lomo o les Polaroid.
L’èxit de les aplicacions disponibles per a smartphones, però, no ha desterrat les antigues càmeres analògiques de les quals són hereves. Lluny de quedar obsoletes o de resultar incòmodes, les Lomo i les Polaroid tornen a vendre’s en botigues especialitzades de Barcelona, i no els falten clients. Els aficionats a aquest tipus de càmeres no només hi troben els efectes que ara ja els ofereixen les aplicacions, sinó també la màgia de la fotografia primitiva, el misteri d’haver d’esperar al revelat per veure quin és el resultat de cada captura. El digital i l’analògic, en aquest cas, no són incompatibles.
