(ACN/Redacció) Aquest dilluns, el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) ha lliurat al president del Parlament, Josep Rull, i a la consellera de Cultura, Sònia Hernández, l’Informe anual sobre l’estat de la cultura i de les arts 2025. L’ens alerta dels problemes estructurals que arrossega el sector tot i el bon moment de la cultura. El document també analitza l’impacte de la intel·ligència artificial en el sector.
Balança desequilibrada
L’informe del CoNCA assenyala que les condicions laborals “continuen sent el principal punt feble del sistema”, tot i la consolidació d’èxits artístics. Per abordar aquesta qüestió, l’ens proposa facilitar els convenis col·lectius, reforçar els sindicats artístics i impulsar l’Estatut de l’Artista.
En la posterior roda de premsa, Salvador Casals ha insistit en el desequilibri del sistema cultural i les condicions laborals precàries, especialment en arts visuals, audiovisual i música, amb persones que pateixen “per poder viure dignament del seu treball cultural”.
L’informe presentat pel CoNCA assenyala la centralitat de Barcelona i el desequilibri territorial, i conflictes de governança i transparència, l’impacte desigual en la digitalització, les desigualtats de gènere i diversitat, la tensió entre institucionalització i comunitat, i la internacionalització forta però desigual.
El català segueix en retrocés
Tot i que s’han “intensificat els esforços culturals” per reforçar l’estatus de la llengua, els usos socials en àmbits com el consum cultural i digital estan en retrocés, especialment entre els joves. Per això, demanen el “desplegament efectiu” del Pacte Nacional per la Llengua i enfortir-ne la presència en tots els sectors culturals.
Els ajuntaments aporten més
El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts sosté que la despesa pública continua creixent, amb un pressupost públic de 1.517 milions d’euros, uns 189 euros per habitant. Els ajuntaments n’aporten el 58 %, la Generalitat el 31 %, les diputacions el 10 % i els consells comarcals menys de l’1 %. En l’horitzó, proposen arribar al 2 % del pressupost, però també diuen que cal avançar cap a un model basat en euros per habitant, seguint els estàndards europeus.
L’impacte de la IA
El bloc monogràfic de l’informe 2025 s’ha dedicat a l’impacte de la intel·ligència artificial en el sector i els “riscos” com l’homogeneïtzació estètica, la substitució parcial de tasques, la precarització, l’absència de marcs legals clars o la invisibilització de llengües minoritzades. El CoNCA proposa fer servir la IA com a aliada en un context de sobirania cultural i tecnològica. Per això cal establir protocols, auditories, supervisió humana i criteris ètics vinculants.
Les recomanacions
Entre la quarantena de recomanacions que acompanyen l’informe, la presidenta del CoNCA, Margarida Troguet, destaca que cal parlar d’euros per habitant i crear fons estructurals per enfortir els projectes de base, els espais independents i la cultura comunitària. També ha apressat a millorar les condicions laborals i simplificar la burocràcia. Altres accions prioritàries són reforçar la participació, impulsar escoles locals de les arts, ampliar la formació digital, enfortir la presència del català i consolidar els circuits culturals per enfortir-los i “garantir la diversitat”.
Per a Salvador Casals, l’estat del sector de la cultura el 2025 no és gaire diferent del del 2024, que ja deixava entreveure la paradoxa entre l’expansió dels equipaments i la fragilitat del teixit cultural i la que hi ha entre els avenços en política lingüística i el retrocés de l’ús social del català. Casals també ha advertit que el model pressupostari actual genera desequilibris i incertesa.
