L’Alternativa, el Festival de Cinema Independent de Barcelona, celebra aquesta edició amb retorn a la presencialitat. Al Pati de les Dones s’ha pogut veure un espectacle de dansa i projeccions, fruit d’una col·laboració amb La Caldera, que no es va poder representar l’any passat. Poc després, al teatre del CCCB, s’ha projectat ‘Magaluf. Ghost Town’, de Miguel Ángel Blanca, una de les 39 pel·lícules de la secció oficial. El títol fa al·lusió al famós centre turístic mallorquí, una població fantasma quan acaba la temporada.
“Vam anar a Magaluf a filmar el fenomen turístic i mediàtic que s’associa al ‘balconing’ i el ‘mamading’. I sí, ens va semblar molt fort, però ens va semblar més interessant explicar històries de les persones que han de conviure amb això, no de turistes”, comenta el realitzador. El resultat, però, no és exactament un documental, com ens explica Blanca: “Magaluf és pura ficció. Si tot és possible a Magaluf, llavors el que comença semblant un documental pot acabar sent una ficció”, argumenta.
Producció àmplia però amb poc recursos
Les hibridacions de gèneres i els nous llenguatges han estat sempre trets distintius de L’Alternativa, que en aquesta edició programa, entre llargs i curts, 74 documentals (prop del 60 %). Tess Renaudo, codirectora del certamen, constata una producció àmplia, però sovint amb menys recursos. “Ha estat difícil rodar durant la pandèmia. Molts cineastes s’han dedicat a enllestir coses que tenien a mig fer, i s’observa força imatge d’arxiu com a recurs. També hi ha moltes històries familiars”.
Il·lustra bé el comentari una altra pel·lícula de la secció oficial, en aquest cas internacional. ‘Esquirlas’, de l’argentina Natalia Garayalde, reconstrueix un succés traumàtic, viscut quan tenia 12 anys, l’explosió de la Fábrica Militar de Río Tercero, a Córdoba, però ho fa gairebé únicament amb cintes domèstiques de la seva infància.
Sobre la secció Satèl·lits, Tess explica que “volíem convidar realitzadors que han tingut relació amb el festival i oferir-los un espai per donar suport als seus seminaris o classes magistrals amb projeccions de pel·lícules que els han influït”. Són Oscar Alegre, Manuel Muñoz Rivas i Carla Simón.
