(ACN/Redacció) Des d’aquest divendres i fins al 6 de juliol ja es pot visitar “Sean Scully”, una exposició ubicada a La Pedrera que desplega una retrospectiva completa de l’artista irlandès, considerat un dels grans referents de l’abstracció contemporània. La mostra incorpora més d’una seixantena d’obres —entre pintures, escultures, aquarel·les, pastels i fotografies. L’exposició ofereix una visió retrospectiva de la feina al llarg de més de sis dècades de producció, des de les primeres peces figuratives dels anys 60, passant per l’etapa minimalista dels 70, fins a arribar a avui.
Una peça monumental dissenyada per a la mostra
Una de les obres més destacades és una peça monumental creada per l’artista expressament per a l’exposició i que s’ha ubicat al pati del passeig de Gràcia. Es tracta d’una proposta que permet establir “un diàleg entre l’obra de Scully i l’arquitectura de Gaudí” i que encaixa la seva “iconografia” amb un entorn diferent.
L’obra depurada de Scully
Scully és un artista marcat pel color i que ha reduït el repertori iconogràfic a un seguit de línies, franges i blocs, que s’han convertit en els elements distintius de la seva obra. Artista reflexiu, la seva obra destaca sobretot per la seva tècnica pictòrica, que es caracteritza per una capa intuïtiva de pintura, sovint d’humit sobre humit, els colors de la qual es combinen i formen tonalitats úniques de gran profunditat que omplen de calidesa les seves composicions abstractes.
L’artista prioritza el ritme abans que la forma a través d’aquestes àmplies bandes que estructuren les seves teles, que varien pel que fa a l’amplada, tenen les vores difuminades i no totes segueixen la mateixa direcció: algunes són horitzontals i d’altres, verticals. A més, cada franja de color conté múltiples gradacions en l’interior i, amb el temps, els colors que fa servir són cada cop més matisats i complexos.
Influenciat per noms com Henri Matisse, Paul Klee, Piet Mondrian i, sobretot, Mark Rothko, Scully reivindica la importància d’aprofundir en la humanització de la pintura. De fet, el seu treball ha canviat el paradigma de l’abstracció i ha passat del minimalisme nord-americà i el seu vocabulari reduït a una forma emocional d’abstracció, per a la qual ha recuperat l’espiritualitat que caracteritza la tradició de la pintura europea.
Què es podrà veure a La Pedrera?
Procedents de la col·lecció privada de l’artista i de les col·leccions de museus i institucions com el Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia de Madrid i l’Institut Valencià d’Art Modern, la nova exposició de La Pedrera disposa d’una seixantena d’obres. Comissariada per Javier Molins, l’exposició comprèn set dècades i disposa de pintures, escultures, fotografies i dibuixos, entre altres mitjans.
Molins també ha recalcat la “potència arquitectònica” de La Pedrera, que “pot arribar a intimidar”, i ha valorat la capacitat de Scully de fer servir l’obra de Gaudí com a aliada. Ha afegit que l’exposició té “tres atractius”: La Pedrera, l’obra de Scully i Barcelona.
Finalment, el comissari ha recordat que es tracta d’una mostra “molt important” per a Scully, que va estar durant més d’una dècada a la capital catalana. “Hi tenia un estudi, un segon a Nova York i un tercer a Múnic”, ha recordat. “Passava molt de temps aquí i encara ara és una ciutat molt especial”.
