A primer cop d'ull pot semblar una escultura d'avantguarda. Es tracta, però, d'un prototip d'un nou material arquitectònic. S'anomena hipermembrana i és un sistema que permetrà construir edificis amb parts mòbils que canviïn de posició segons les necessitats. JORDI TRUCO, arquitecte "Tot això hauria de passar d'una manera intel·ligent, no hi hauria d'haver ningú que governi això sinó que el mateix sistema, des de la sensorització de l'entorn, de les condicions ambientals o situacionals del moment, prengui decisions. I com que el sistema físic està desenvolupat amb la funció de canvi de forma, es podrà reposicionar per aconseguir les millores que en aquell moment necessiti." El sistema l'integren quatre parts diferenciades i un "software" o programari que en controla els moviments. JORDI TRUCO, arquitecte "L'esquelet, diguem-ne, que serien aquestes tires que es veuen de color negre. I tots els elements actuadors, són petits elements rigiditzadors però que són mòbils i tenen ròtules. Després té tota la part de sobre i de sota, que són les membranes i els elements extensors, que són les potes que permetrien el moviment. I, després, totes les simulacions per posicionar-lo." Aquest projecte d'investigació el van començar fa 10 anys el Jordi i la Sylvia, i ha passat per diverses fases abans no s'ha arribat a disposar d'un prototip d'aquestes dimensions. SYLVIA FELIPE, arquitecta "Fa tres anys ens vam plantejar la necessitat que aquí participessin centres tecnològics. I en aquest cas, vam demanar una ajuda europea, en el qual hem participat tres empreses i dos centres tecnològics de Catalunya molt potents. Un és CIMNE i l'altre és Ascamm. Nosaltres coordinem i som els que realment hem tirat endavant tota aquesta aventura." La hipermembrana estarà instal·lada al llac del DHUB fins al proper estiu. Durant aquest temps es faran proves per validar la fiabilitat del projecte.
El prototip s’ha instal·lat al llac aprofitant les tasques de neteja que hi duia a terme l’Ajuntament. Aquest espai es va inaugurar al febrer d’aquest mateix any. Després de tres mesos amb el llac ple d’aigua, es va comprovar que hi havia problemes de males olors, a causa d’un mal filtratge. Un cop solucionada l’avaria, el llac es va tornar a omplir aquest estiu, però ara s’havia de tornar a buidar per fer-ne el manteniment.
L’estructura d'”Hypermembrane” es preveu que estigui exposada dins del llac fins a mitjan any vinent. Durant aquest temps, es realitzaran diverses proves de validació del material i del programari que permetrà, al llarg de 2014, que es mogui i adapti formes diferents. Perquè això sigui possible, s’hauran de realitzar estudis del grau d’elasticitat que té el material sense arribar a perdre l’estabilitat. D’aquesta manera, s’estudiaran les possibilitats arquitectòniques que se’n poden derivar, en funció dels resultats que se n’obtinguin.
El projecte ha comptat amb la col·laboració de Materfad, el centre de materials de Barcelona. Des d’aquest centre tecnològic s’apunta que aquest sistema d'”Hypermembrane” permetrà, en un futur, realitzar edificis amb dissenys molt personals i amb formes capritxoses. Segons Materfad, encara s’ha de seguir amb algunes investigacions, però treballen amb “la possibilitat de trobar materials prou flexibles per resoldre alguns reptes tecnològics”.
Els arquitectes de l’escultura instal·lada al llac del Museu del Disseny són Jordi Truco i Sylvia Felipe, que van començar a desenvolupar la tecnologia de l'”Hypermembrane” el 2003, en el marc de la tesi doctoral del màster que realitzaven a Londres. Al 2011 van ser escollits pel Programa Marc FP7-SME-2011-BSG de la Unió Europea, gràcies al qual han pogut acabar el prototip de l’estructura que ara es troba al llac.
