Un vell hostal de muntanya, regentat per una família. La mare vidua vol que tot segueixi igual, la filla té el propòsit de fer-li una cara nova a l'establiment. Hi ha també un fill somiatruites, una dona de fer feines cleptòmana i un cuiner amb el ganivet i la trituradora sempre a punt. Per l'hostal desfila una galeria de clients no menys grotescs. Són 20 personatges, però només hi ha quatre actors per a tots els papers. GIANNI BETTUCCI, codirector de la companyia "La particularitat essencial dels nostres actors, és que han de tenir un cos canviant...un cos que pot passar en 2 segons de vell a jove." Deixebles de Pina Bausch i Jacques Lecoq, els membres de Familie Flöz, entre els quals hi ha diverses nacionalitats, van apostar fa 19 anys per la màscara, el gest, i un treball silent, sense paraules. GIANNI BETTUCCI, codirector de la companyia "La màscara té una capacitat expressiva enorme...n'hi ha prou amb un gest mínim, molt mínim, per tal que comenci a expressar i a fer entendre." A cop de gag, ara tendre, ara maliciós, va passant el temps a l'hostal. Quan apareix el primer cadàver, els esdeveniments es precipiten cap a l'abisme. Benvinguts a l'humor negre d'Hotel Paradiso.

El Teatre Lliure de Gràcia posa en cartell aquesta setmana una obra de teatre de gest. Es diu ‘Hotel Paradiso’, i és obra de la companyia Familie Flöz, amb seu a Berlín. Aquesta companyia, amb membres de diverses nacionalitats, fa 19 anys que va apostar per les màscares a l’hora de fer teatre.