Míriam Iscla i Dafnis Balduz han estat unànimement aplaudits per llurs interpretacions a Honestedat, muntatge que aquesta setmana fa les darreres funcions al Teatre Akadèmia. L’autor i responsable de la posada en escena, Francesc Cuéllar, va agafar com a punt de partida la pel·lícula Jusqu’ici tout va, que ell mateix va dirigir i protagonitzar.
Cuéllar assumia en la pel·lícula el paper que ara fa seu Dafnis Balduz, el del Marc, un jove director de cinema que, durant un rodatge força tens, entoma, perplex, una mala notícia: la Lola, la seva amiga i actriu, es nega a rodar una escena de nu. Al llarg de l’obra es van descobrint quines eren les condicions i els pactes en la seva relació que potser no s’estan complint. “Hi ha una frase que resumeix molt bé l’obra: el sí et compromet però el no et defineix”, diu Míriam Iscla.
Cites a pensadors, escriptors i pel·lícules
L’obra és un estira-i-arronsa entre dues maneres d’entendre la dignitat professional i la vida en general. Un combat dialèctic que amenaça uns vincles d’amistat sòlids. “És un partit de tenis. L’espectador està, en principi, d’acord amb el personatge d’ella, però davant d’un determinat argument d’ell pensa que té tota la raó”, detalla l’actriu.
Arguments que agafen cert to filosòfic, sovint a partir de cites de pensadors, escriptors i directors i personatges del cel·luloide. L’escenografia no canvia: una taula i dues cadires en rigorós blanc i negre (amb els molts grisos que permeten les posicions d’un i altre), creació de la il·luminadora Sylvia Kuchinow i l’escenògrafa Lola Belles.
