LEOPOLD ESTAPÉ, guia de la ruta Circuit Festival "Aquí és on iniciem la ruta, la iniciem justament a sota d'aquesta fotografia, on expliquem com es representa la realitat LGTB en els museus de la ciutat." Plaça del Rei "En aquesta plaça aprofitarem per parlar de l'Edat Mitjana a Barcelona, això ens servirà per explicar la Guerra Civil entre Catalunya i el rei Joan II, que va tenir primer un rei obertament homosexual i, després, un rei de Portugal que va perseguir amb enorme duresa als sodomites de la ciutat." Catedral de Barcelona "Si entrem, a mà esquerra, està el tresor de la Catedral, allà està el frontis de Sant Honorat, que és una persona que en néixer van dir que era una noia; després va anar creixent i li va sortir molt de pèl i es va transformar en un noi." "En tots els temps, les persones LGTB han buscat viure la seva identitat i la seva orientació amb plena llibertat, que la nostra no es l'única època en la qual això s'ha aconseguit, i que hem estat presents sempre, i hem format part de la història de la nostra ciutat."

La ruta, que es farà dijous vinent a les 19 h, arrenca al Museu d’Història de la Ciutat, on es parla de l’homosexualitat a l’Antiguitat i també s’explica la manera en què gais, lesbianes, transsexuals i bisexuals són presents als museus de la ciutat.

A la plaça del Rei, Leopold Estapé parla de l’edat mitjana, durant la qual les acusacions de sodomia es feien servir sobretot per eliminar rivals polítics. Als templaris també se’ls acusava de sodomia. Les constitucions catalanes no condemnaven a mort els homosexuals i, de fet, el rei Pere el Cerimoniós va intercedir per salvar més d’un condemnat basant-se en furs locals o el dret canònic. El príncep Jaume d’Aragó i d’Anjou, fill de Jaume II, va ser titllat d’homosexual i va acabar renunciant a la successió de la corona d’Aragó. Quan, el 1463, el condestable de Portugal es va convertir en Pere IV d’Aragó va començar una etapa de persecució molt dura dels sodomites de la ciutat. Les denúncies van afectar totes les classes socials, fins i tot un conseller de Barcelona anomenat Joan de Llobera que, a més, era clergue: va acabar penjat i es va cremar el seu cadàver dins de la ciutat.

L’etapa següent de la ruta entra a la Catedral de Barcelona, però no per la porta principal sinó la lateral: allà, al tresor de la Catedral, trobem el frontis de Sant Honorat, una persona que en néixer va ser considerada noia i després, a mesura que anava creixent van veure que li sortia molt de pèl, es va transformar en un noi.

La ruta arriba fins a l’època contemporània al carrer del Cid, on es commemora el 75è aniversari de “La Criolla” i es parla de l’homosexualitat a la Barcelona republicana. Al Paral·lel es recorda l’època franquista, que amb les lleis de perillositat social i “de vagos y maleantes” perseguia de la mateixa forma els captaires, els homosexuals, els vàndals, els drogaddictes, la pornografia, la prostitució i el proxenetisme. Al carrer de l’Arc del Teatre s’explica la història de José Pérez Ocaña, pintor transvestit andalús establert a Barcelona que va esdevenir una icona del moviment LGTB durant la transició.

L’objectiu de tota la ruta és donar testimoni d’una realitat que sovint ha estat negada: que les persones LGTB, malgrat ser perseguides durant tots aquests anys, sempre han format part de la vida de la ciutat. I que sempre han buscat viure la seva identitat i la seva orientació sexual amb plena llibertat.