Feia 12 anys que la Compañía Nacional de Danza no venia a Barcelona. El 2004 n'era encara director Nacho Duato, però des del 2011 el projecte va quedar totalment redefinit pel seu nou director, José Carlos Martínez, antiga estrella de l'òpera de París. Una redefinició que s'ha traduït en més accent en la dansa clàssica. Un exemple és el programa que es pot veure al Liceu aquest cap de setmana i el dimecres que ve, amb coreografies com la de William Forsythe: 'The vertiginous thrill of exactitude', amb música del darrer moviment de la novena simfonia de Schubert. JOSÉ CARLOS MARTÍNEZ, director Compañía Nacional de Danza "Hay gente a la que le gusta más la danza contemporànea, a otra la danza más clásica...y creo que tenemos que ofrecer -ya que somos la compañía que se paga con los impuestos de todos-, la posibilidad de que cada uno pueda ver danza...lo que gusta y descubrir cosas que no ha visto nunca." La coreografia de caràcter més contemporani de les quatre de l'espectacle és justament la que ahir feia la seva estrena mundial i la que ret homenatge a Enric Granados. 'Anhelos y tormentos' és una peça per a vuit ballarins a partir de fragments de diverses composicions del lleidatà, que interpreta dalt de l'escenari la pianista Rosa Torres-Pardo. És una coreografia del búlgar Dimo Kirilov, qui va ser ballarí principal de la Compañía Nacional durant sis anys, quan Duato n'era director.
