compartir
La historiadora de la moda, Sílvia Rosés Castellsaguer, explica al betevé directe que “a partir dels anys 40 i 50 del segle passat es va iniciar la sexualització de la dona en la societat”. Una prova d’això, diu, és el suèter per a dones. Una peça que ja existia abans, però que “l’ús de teixits com l’angora i o el caixmir fa que aquest jersei sigui més ajustat a l’anatomia femenina, per ressaltar més la silueta i els pits”.
Els sostenidors d’obús
Un altre exemple de sexualització del cos de la dona van ser les pin-ups, “unes il·lustracions de dones molt atractives que servien per distreure els soldats nord-americans que lluitaven al front durant la guerra”, apunta la historiadora. A partir d’aquí, Rosés explica que “la popularitat del suèter ajustat fa que aquestes dones amb roba cenyida acabin sent batejades com a sweater girl“.
Sílvia Rosés assegura que “aquesta sexualització no va venir únicament del jersei, sinó també de la moda dels sostenidors punxeguts, coneguts també com d’obús o de bala“. La historiadora esmenta a les actrius Marilyn Monroe o Jane Russell com exemples de sweater girl, que sovint vestien amb aquests jerseis ajustats.
