Ja als inicis del segle XIX els veïns de les Corts feien festa major a començaments d’octubre. Llavors, la zona que ara ocupa el barri era independent de Barcelona i estava plena de masies i camps de conreu. Aquest origen agrícola és el que va fer, precisament, que la festa se celebrés a l’octubre, quan acabava la verema i els pagesos podien descansar.
Una festa d’origen agrícola
Josep Moran és lingüista i una de les persones que més sap del passat de les Corts. Assegura que la del barri és una de les festes més antigues documentades del pla de Barcelona: en un quadern publicat per l’Arxiu Municipal de les Corts s’indica que el ‘Diari de Barcelona’ va fer una notícia de la festa el 1806 en què es detallava que “es van fer curses de rucs, es van vendre botifarres fresques i es va fer un ball de rams”.
Com en altres territoris vitivinícoles, la festa tradicional es va començar a celebrar a l’octubre, un cop passada la verema, mentre que en les zones on tradicionalment es conreaven cereals les festes se celebren a finals de juliol o començaments de setembre. Moran assegura que, anys després, quan es va crear l’església del Remei, a la plaça de la Concòrdia, “curiosament li van atribuir la devoció al Remei, que també se celebra en aquest temps”.
L’envelat
Al segle XIX, la festa se celebrava de portes endins, en els tradicionals envelats de festa major. Els organitzaven entitats com el Casino de les Corts o empreses com les Cristalleries Planell. Però amb el començament de la Guerra Civil “moltes de les entitats i associacions culturals que hi havia es van prohibir i la festa va perdre cert protagonisme”.
Moran reconeix que a la postguerra la majoria d’activitats que es feien per festa major estaven sota el paraigua de la parròquia. Després d’anys d’una festa amb perfil més baix, als 80 la celebració va començar a ressorgir fins arribar al punt de la festa actual, que s’allarga durant dues setmanes i aplega un centenar d’activitats organitzades per les entitats del barri.
