compartir
L’artista i investigadora del transvestisme Rubén Antón fa un repàs al betevé directe dels artistes “extravagants, estrambòtics, però també elegants i moderns entre la dècada dels 50 i els anys 90 del segle passat”. Rubén Antón recorda a Miguel de Molina, “que va néixer l’any 1908 i es va convertir en el rei de la cobla, un tipus de cançó que en aquella època només cantaven les dones.” Una de les seves cançons més populars als anys 30 va ser La bien pagá.
Rubén Antón continua als anys 60 i 70 amb Bambino, “un cantant de flamenc considerat el rei de la rumba en aquell període i que era obertament bisexual“. Antón destaca la cançó Mi amigo per la seva lletra d’amor cap a un home. L’artista queer recorda a Antonio Amaya i el seu tema Mi vida privada, que es va convertir en un himne a la llibertat sexual i de gènere als anys 70″.
Els 80 i 90
Entre els artistes “més extravagants, revolucionaris i divertits dels anys 80”, Rubén Antón anomena el grup Clavel i Jazmín, al duet Almodóvar & McNamara i a Tino Casal, al que considera l’artista queer “pioner en la música pop amb influència del tecno i del new romantic”. Casal va triomfar amb cançons tan populars com Eloise, Embrujada i Champú de huevo. Finalment, a cavall entre els 80 i els 90, el grup Locomía va triomfar amb una imatge transgressora i amb una interpretació incomparable, cantant i ballant amb uns ventalls gegants a la mà.
