compartir
La gala de la 31a edició dels Premis Butaca, que s’ha celebrat aquest dilluns a Premià de Mar, ha reconegut L’herència, Ànima i La quijá com les produccions més destacades de la temporada de teatre a Catalunya. Aquests premis s’atorguen des de l’any 1994 i van ser impulsats pel programa Des de la butaca, de Ràdio Premià de Mar. Els designa un jurat d’especialistes i els guardonats els vota directament el públic.
L’herència, Ànima i La quijá, els triomfadors de la nit
El millor muntatge teatral ha estat L’herència, una producció del Teatre Lliure que també ha recollit el premi a la millor direcció, que ha recaigut en Josep M. Mestres. Dins el mateix espectacle, Teresa Lozano i Carles Martínez s’han guanyat el reconeixement a millors intèrprets de repartiment.
La producció del TNC Ànima ha estat reconeguda com a millor musical i ha concentrat el major nombre premis de la vetllada, amb els guardons a millor actor musical, disseny de llums, vestuari, caracterització, espai sonor i millor composició musical (Adrià Barbosa i Abel Garriga).
El millor espectacle de dansa ha estat La quijá (Mercat de les Flors), que ha sumat també el guardó a millor interpretació masculina de dansa per Alejandro Fuster.
La millor interpretació femenina de dansa ha recaigut en Maria Campos per Natural order of things i Àngel Duran s’ha endut el premi a la millor coreografia amb Monument.
Rosa Renom i Jordi Bosch, els millors intèrprets
L’actriu Rosa Renom ha estat distingida com a millor actriu pel seu paper a La majordoma. El de millor actor ha anat cap a l’emotiva interpretació de Jordi Bosch a Mort d’un comediant. El reconeixement a la revelació ha anat a mans de Daniela Brown pel seu paper a La gavina.
Josep Maria Pou rep el Butaca honorífic
Josep Maria Pou ha rebut el guardó Butaca honorífic Anna Lizaran mentre està de gira per Catalunya amb Gegant, de Mark Rosenblatt, i després de l’èxit de Parenostre, la pel·lícula que aborda els casos de corrupció vinculats a Jordi Pujol. Convidat recentment a betevé, va reconèixer que al llarg de 60 anys de trajectòria ha posat la professió al davant de la vida personal: “He immolat la meva vida personal en benefici de la professional”.
En el context de la celebració, el certamen s’ha pronunciat en defensa dels drets humans i contra el genocidi de Gaza, i ha destacat el paper de la cultura com a espai de resistència.
