La fotògrafa de renom internacional Hannah Collins exposa a la Fundació Tàpies “Escriuré una cançó i la cantaré en un teatre envoltada de l’aire de la nit”. Un títol llarg, gairebé un poema, per a una mostra que és un homenatge a l’egipci Hassan Fathey (1900-1989), figura rellevant de l’arquitectura del món àrab. Hannah Collins és coneguda per la dimensió documental dels seus treballs fotogràfics, sovint realitzats en llocs remots. L’exposició inaugurada a la Tàpies està formada per tres fotografies de gran format, realitzades analògicament i una llarga seqüència de 20 minuts de fotografies digitals. Documenten dos projectes arquitectònics que el Govern egipci va encarregar a Hassan Fathey. No va fructificar cap dels dos, però s’avançaven, en molts aspectes, al seu temps: la creació de Nova Gourna (1945-1947) i Nova Baris (1965-1967).
Projectes utòpics
Collins documenta poèticament l’estat actual de Nova Gourna i Nova Baris, dues poblacions que no van arribar a ser, l’una perquè no l’ha va voler habitar ningú, l’altra per l’inici de la guerra entre Egipte i Israel. Situada al desert, però prop d’un oasi, Nova Baris havia de ser una comunitat sostenible que exportés fruita i verdura al Caire. Un poble amb maons de tova però amb sistema de pous de ventilació i torres secundàries per accelerar la circulació de l’aire. La guerra va estroncar-ne la construcció. Pel que fa a Nova Gourna, era la població on s’havia de recol·locar els habitants de Gourna, un poble situat a sobre una necròpolis on la majoria es dedicava a l’expoli de les tombes egípcies. Hassan Fathy va projectar un poble amb teatre a l’aire lliure, mercat obert, una mesquita, escoles i emmagatzematge d’aigua potable. Un indret de futur i un sistema de vida sostenible. Però els residents no van acceptar un model imposat des del govern. L’homenatge fotogràfic de Hannah Collins es pot visitar entre el 20 de juny i el 13 d’octubre.
