Un arbre amb forma d’antena i amb tubs que simulen branques amb antics telèfons mòbils a mode de fruit crida l’atenció de desenes de visitants. Es tracta del Laboratori d’Interactius del col·lectiu de creadors Hangar, ubicat habitualment al barri del Poblenou i que aquests dies ha traslladat el seu camp base d’experimentació artística a Montjuïc. La instal·lació, que es diu Spam Tower, vol fer reflexionar els visitants sobre la manera com la tecnologia mòbil ens exposa a centenars de missatges publicitaris no desitjats que, segons Ricardo Iglesias, l’autor de l’obra, “embruten els nostres dispositius i els nostres cervells”.
Iglesias considera que el Sónar és l’espai idoni per reflexionar sobre els inconvenients que poden tenir les noves tecnologies: “t’imagines una instal·lació crítica amb la telefonia mòbil al Mobile World Congress?”, pregunta l’artista. Per a la instal·lació ha utilitzat models de telèfon anteriors als smartphones que envien als visitants, a través de bluetooth, desenes de missatges que Ricardo Iglesias ha guardat durant anys. “He hagut de modificar els textos i els noms de la companyies de telefonia per evitar cap denúncia”, explica Iglesias, que tot i l’esperit crític de la seva obra posa èmfasi en la relació entre la tecnologia i les noves expressions artístiques.
Al costat d’aquesta instal·lació hi ha col·lectius residents a l’Hangar com ara Befaco o Faboratory que mostren alguns dels darrers treballs desenvolupats al centre per diversos artistes. Befaco és una plataforma e copyleft que s’ha creat per fer suport als músics electrònics que volen treballar amb les seves pròpies eines i Faboratory està orientada al desenvolupament de tècniques de fabricació digital orientades a la manufactura.
Hangar és un centre obert a la investigació i la producció artística que fa suport als creadors. El centre va ser fundat l’any 1997 per l’Associació d’Artistes Visuals de Catalunya i el gestiona la fundació privada AAVC des de l’any 2003. L’objectiu de l’Hangar és acompanyar els artistes en totes les fases de producció de les seves obres i contribuir a una millor resolució dels projectes, facilitant l’accés dels artistes als recursos materials i tècnics que necessiten durant el seu procés d’experimentació. Molts dels creadors defensen la creació i la difusió sense llicències i la lliure transferència de coneixement.
A tan sols uns metres de distància trobem un altre dels punts que atrauen més visitants: l’ambulància on es fa música. Es tracta d’un projecte de l’agència de comunicació Soon In Tokio, que ha ofert un projecte a la Creu Roja per recaptar fons durant i després del Sónar. El projecte s’anomena “The New Sound of Ambulance” i consisteix a convidar artistes o músics que actuaran al festival perquè entrin a l’ambulància i creïn nous sons susceptibles de ser “samplejats” i descarregats en el web de la iniciativa per un euro. Sònia Figuera, una treballadora de l’agència, explica que els diners que es recaptin amb aquesta campanya es destinaran íntegrament a l’oenagé.
Un dels convidats a buscar nous sons per a l’ambulància ha estat Richie Hawtin que, de fet, ja participa en un projecte solidari vinculat a la música electrònica. El discjòquei nordamericà ha presentat en aquesta edició del Sónar, juntament amb Skrillex i Luciano el projecte Bridges For Music, que busca millorar la qualitat de vida de les zones més empobrides de Sudàfrica a través de la música.
