Escolta aquesta notícia

(ACN) Guillem Roma actua aquest cap de setmana en exclusiva per a un grup de fans reduït en un pis del Poblenou, a Barcelona. El músic acomiada la gira de presentació del disc Postureo real lluny de les sales de concerts i recreant la intimitat de casa seva —fotos familiars a la paret incloses i amb la família present dalt i a baix de l’escenari. A mitja tarda els 60 primers afortunats han arribat a l’escenari “sorpresa”, desvelat fa molt pocs dies, on els esperava Guillem Roma amb les seves cançons i una singular proposta escènica que incloïa dansa, poesia, conversa i copes de vi.

L’espectacle sorpresa dissenyat per Guillem Roma ha permès als assistents gaudir de les seves cançons en un marc de proximitat i participar en tot un espectacle escènic amb la participació d’actors, ballarins, i fins i tot del seu pare als fogons i la seva germana —Marta Roma, una habitual de la formació— al violoncel.

Un concert diferent

“La intimitat d’un músic a l’hora de fer cançons acostuma a passar en un espai personal. Una barreja de vivències, referències o persones habiten aquest espai que normalment no es pot visitar. Pot ser un lloc transparent, pot ser un espai físic o pot ser una casa de camp, només de camp”. Així resava la invitació que Guillem Roma va enviar al seu públic per convidar-los a un concert “diferent”.

L’escenari escollit és un pis al Poblenou que al llarg del cap de setmana acollirà quatre sessions d’aquest concert-experiència. L’espectacle dissenyat per acomiadar Postureo real també ha tingut moments molt poètics, dansa, i un descans per conversar i fer un copa de vi abans de la traca final amb un repertori extens, amb el públic ja assegut a la cadira d’un gran menjador. Una experiència única i diferent que creix del treball conjunt amb la productora La Otra Orilla.

Aturada temporal

Roma ja havia anunciat que després d’aquesta experiència i d’alguns concerts més ja programats faria una pausa. El músic feia aquesta reflexió: “Sempre necessites un moment de reflexió, d’assimilació, i ara fa 13 anys que toquem sense parar, amb una certa inèrcia. Valia la pena fer una mica d’aturada, i és el que farem ara”.