Guillem Jiménez és un ballarí, coreògraf, assistent de coreografia i director de moviment que fa set anys —quan en tenia només 20— va fundar la seva pròpia companyia de dansa, laSADCUM. “La primera peça va ser un encàrrec del col·lectiu flinta Maricas Maricas i la primera de gran format, Aclucalls, es va fer gràcies a un finançament col·lectiu”, ha recordat en una entrevista amb La Brama.
Ara estrenaran nou espectacle al Festival Grec, en tres funcions al Born – Museu d’Història de Barcelona el 7 i 8 de juliol amb les entrades ja exhaurides. Es tornarà a representar del 25 al 28 de febrer del 2027 al Mercat de les Flors.
S’anomena Everafter i ens transporta a un univers paral·lel, habitat per set superherois, que ho són de forma potencial, perquè com que el seu món està en construcció, de moment són becaris. “La peça sorgeix de l’arquetip del becari com a metàfora del sistema neocapitalista i tecnofeudal en què estem entrant”, ha explicat Guillem Jiménez.
Sobre la companyia, ha considerat que tenen un llenguatge físic molt concret i que és l’ADN de laSADCUM: “Sempre ens ocupem de temes contemporanis però posant molt de focus al cos. Barrejat amb el tipus d’humor i ironia que tenim”.
Imatge d’Everafter, el nou espectacle de Guillem Jiménez
Coreògraf de Björk i Rosalía
A més de treballar per la seva pròpia companyia, Jiménez ha coreografiat des de desfilades de moda fins a lluites a videoclips, com és el cas del de la cançó Oral, que van fer plegades Björk i Rosalía.
“Jo havia investigat molt les lluites als còmics i els moviments dels avatars, i Carlota Guerrero, la directora del videoclip, em va trucar per fer la coreografia”. També ha estat director de moviment per a concerts de Guitarricadelafuente i per desfilades de Paloma Wool. “Es pot coreografiar tot, fins i tot un restaurant”, ha opinat.
Més espais d’exhibició per la dansa
Guillem Jiménez, que va estudiar coreografia al Conservatori Superior de Dansa de l’Institut del Teatre, ha desitjat que hi hagi més llocs d’exhibició per la dansa, de manera que fos una disciplina “que funcionés més com el teatre. Que existís una Sala Beckett per la dansa i poguéssim fer durant quatre setmanes un espectacle”, ha demanat.
