Amb el lema “Combat la distopia. Tria la llibreria”, el XXVII Premi Llibreter ha proclamat els millors llibres de l’any 2025 segons el criteri de les llibreries agremiades de Catalunya, les que tenen un contacte més directe amb els lectors. I aquest és l’objectiu principal del premi, reivindicar l’ofici de llibreter i promoure la literatura de qualitat. Entre els guardonats, d’una varietat de gèneres, sobresurten noms com els de Ferran Garcia i Marina Garcés. La cerimònia serà aquest dimecres a les vuit del vespre a la sala Paral·lel 62. Els premis no tenen dotació econòmica.
Ferran Garcia i Marina Garcés recullen premi
Sau, la novel·la de Ferran Garcia (Taradell, 1971), publicada per l’Editorial Males Herbes, s’ha descrit com a “hipnòtica i ambiciosa” i versa sobre un amor prohibit. El llibre, Premi Llibreter en la categoria de literatura catalana, dona profunditat al folklore dels paisatges osonencs tot endinsant-se en àmbits de foscor en un escenari de principis del s. XX. Garcia ha dit sentir-se “com un vailet” pel premi, amb una obra que té com a motor “la pèrdua i els fantasmes que ens habiten”.
En assaig, pensament i altres narratives, Marina Garcés (Barcelona, 1973) s’ha alçat amb el Premi Llibreter amb La passió dels estranys, editat per Galaxia Gutenberg. La pensadora ofereix en aquesta obra un viatge en el temps per abordar el tema de l’amistat.
La filòsofa s’ha mostrat encantada amb el premi, que ha confessat que cobejava, pel significat especial que té el “reconeixement dels llibreters”. Garcés ha dit que les llibreries són també “un món ple de passions” i “llocs d’amistat“, ja que “no hi ha amistat sense històries”.
Reconeixement per al segon tàndem entre Tina Vallès i Mercè Galí
Cartes imprevistes ha donat a Tina Vallès (Barcelona, 1976) el Premi Llibreter en literatura infantil i juvenil en català. Amb il·lustracions de Mercè Galí (Sant Llorenç Savall, 1973) i editat per Animallibres, se n’han destacat l’originalitat i l’ús de la llengua. És la segona col·laboració d’aquestes dues autores. Tina Vallès ha confessat que en aquest llibre ha reunit dues de les seves passions: les novel·les epistolars i les vides dels objectes.
Tots els premiats
L’escriptora nord-americana Rita Bullwinkel (Santa Clara, Califòrnia, 1988) s’ha endut el Premi Llibreter a altres literatures amb la suggeridora obra primerenca A cop de llum. L’obra ha estat editada per La Segona Perifèria i traduïda al català per Ferran Ràfols i al castellà per Ce Santiago i editada per Sexto Piso. És una peça atrevida que parla del pensament interior en l’escena d’un ring de boxa. Aquesta novel·la, que explora l’adolescència femenina amb una mirada revolucionària, ha estat finalista al Premi Pulitzer i candidata al Premi Booker. L’autora s’ha mostrat meravellada de la gran acollida del seu llibre a Catalunya.
En literatura infantil i juvenil en altres llengües, el Premi Llibreter ha estat per a una obra que es planteja com fer un món millor. Es tracta del clàssic El gegant de ferro, de Ted Hughes (Yorkshire, 1930 – Londres, 1998), amb il·lustracions de Chris Mould (Bradford, 1969), que ha explicat que va gaudir molt afegint la seva imaginació a un llibre que havia llegit de petit. Les traduccions han anat a càrrec de Marina Espasa, al català, i Rebeca González Izquierdo, al castellà. L’edita Blackie Books i Jan Martí ha volgut posar de manifest l’actualitat d’aquest “al·legat pacifista“, en el context del “genocidi a Palestina”, en què “una màquina creada per destruir tria no fer-ho”.
El Premi Llibreter al millor àlbum il·lustrat se l’ha endut una obra en què suren l’humor i les emocions, El racó de pensar, de Pieter van den Heuvel (‘s-Hertogenbosch, els Països Baixos, 1986), amb traducció de Maria Rosich i editat per l’Editorial Litera.
Una barcelonina, entre les llibreries homenatjades
El premi vol donar visibilitat a la tasca del llibreter i, com ja és tradició, homenatja els llibreters amb 35 anys de dedicació ininterrompuda a l’ofici. Enguany protagonitzen aquesta secció les llibreteres Irene Tortós-Sala, de la llibreria L’Altell, de Banyoles, i Araceli Clares, de la Llibreria Hispano Americana, un establiment barceloní històric, fundat el 1937, d’orientació tècnica.
