“Aquest vespre veureu una òpera destinada als pobres… és per això que porta per títol L’òpera dels tres rals.” Amb aquest advertiment, Bertol Brecht encapçalava la primera edició de l’obra. Ara es recupera el títol en un moment especialment significatiu: les dues institucions, Teatre Lliure i el Grec Festival de Barcelona, celebren 50 anys de trajectòria i projectes compartits.
La peça compta amb la direcció escènica de Marta Pazos, la direcció musical de Dani Espasa, la coreografia de Mabel Olea i una nova traducció al català signada per Marc Rosich. El repartiment està encapçalat per Nao Albet i el completen Miriam Moukhles, Eduard Farelo, Marta Bernal, Júlia Truyol, entre d’altres. Un equip ampli i coral que reuneix diverses generacions de l’escena catalana.
La nova producció, que obrirà la programació del Grec i del Lliure, presenta una mirada contemporània a un clàssic que, des de la seva estrena al Berlín d’entreguerres, ha funcionat com una radiografia incisiva del capitalisme i de les relacions de poder.
Ambientada en un Londres marginal i ple de tensions socials, la peça segueix la història de Mackie el Navalla, la seva relació amb Polly Peachum i la guerra soterrada entre delinqüents, captaires i autoritats.
Pazos, Espasa, Olea i Rosich
La direcció escènica de la proposta és de Marta Pazos, que aporta el seu segell habitual: una mirada visual potent i una lectura dramatúrgica que connecta l’original de Brecht amb les inquietuds actuals. En l’àmbit musical, Dani Espasa dirigeix aquesta partitura icònica del segle XX, on Weill combina jazz popular, paròdia de música clàssica i cançons que són ja estàndards, com la Balada de Mackie el Navalla.
La nova traducció al català que es podrà veure al Teatre Grec és de Marc Rosich, dramaturg i traductor amb una llarga trajectòria revisitant i adaptant clàssics per a les escenes contemporànies. La direcció de moviment de l’espectacle la signa la ballarina i coreògrafa Mabel Olea.
Del 2002 al 2025: un títol que torna en un any de celebració
L’òpera dels tres rals ja va tenir una presència destacada al Grec 2002, amb la versió de Calixto Bieito i l’Orquestra de Cambra Teatre Lliure. Ara, gairebé un quart de segle després, es recupera el títol.
Aquesta nova producció reivindica l’esperit crític de Brecht i el posa en diàleg amb un present que continua interrogant-se sobre desigualtats, oportunisme i mecanismes de supervivència. L’enfocament de Marta Pazos hi aporta un llenguatge escènic potent, carregat d’imatges, ironia i una proximitat que vol dessacralitzar el clàssic sense perdre’n la força política.
Dates clau
L’espectacle es podrà veure al Teatre Grec, el 29 i 30 de juny i l’1 de juliol i, posteriorment, també s’interpretarà a la Sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure, del 17 de setembre al 12 d’octubre.
