Les que es troben entre aquestes parets són obres en certa manera inèdites a Barcelona. Com aquest autoretrat de Cézanne, la major part dels quadres que s'exposen al CaixaForum no havien estat mai abans a la ciutat. Tots provenen de la Phillips Collecion de Washington, una de les col·leccions d'art modern i d'avanguarda més gran dels Estats Units. SUSAN BEHRENDS FRANK, comissària de l'exposició "Aquesta és una col·lecció única, una col·lecció única de pintures, recopil·lada per una persona, Dunkin Phillips, que va tenir una idea visionària al final de la segona guerra mundial de crear un museu dedicat a l'art modern." Els 60 treballs que es recullen en aquesta exposició són una mostra de l'art des de finals del segle XIX, fins als anys 70 del segle XX. Aquesta 'Vista del Llac Nemi' és la pintura més antiga que s'hi pot veure. Data de 1811, més de 150 anys abans que Gottlieb pintés aquest 'Equinox'. Pels responsables de l'exposició, però, pintures tan allunyades en el temps com aquestes tenen més del que sembla en comú. SUSAN BEHRENDS FRANK, comissària de l'exposició "Les connexions són el que és més sorprenent de descobrir. // Els treballs estan posats de manera que parlen els uns als altres entre les galeries" D'entre totes les obres, de 44 artistes de tot el món, només n'hi ha dues que repeteixin a Barcelona. Una és aquesta habitació blava de Picasso.
En 95 anys d’història de la Phillips Collection, una de les col·leccions d’art modern i d’avanguarda més gran dels Estats Units, aquesta és la primera vegada que desembarquen a Barcelona. D’entre totes les obres de l’exposició “Impressionistes i moderns”, només n’hi ha dues que ja s’hagin vist abans a la ciutat.
Amb treballs de 44 artistes de tot el món, la mostra ofereix un relat cronològic dividit en sis sales diferents: des del classicisme, el romanticisme i el realisme del primer espai, fins a l’expressionisme abstracte, amb treballs posteriors a la Segona Guerra Mundial. Malgrat que alguns quadres de l’exposició es van pintar amb més de 100 anys de diferència, la comissària de l’exposició, Susan Behrends Frank, remarca que les obres tenen més coses en comú del que sembla i que el recorregut per la mostra permet descobrir-les. “Els treballs -diu- estan posats de manera que parlen els uns als altres a través de les galeries.”
