MOISÉS SALA, director del The Gospel Viu Choir "Penso que el gospel com a música, si no té un sentit, si no té una raó de ser, és il·lògic. Tocar per tocar, o fer-ho només per l'èxit, per la fama o per aquestes coses que de vegades sembla que busquem, és absurd, perquè és buit de contingut. Dotar la música de sentit, en aquest cas de sentit solidari, és el que ens dóna raó de ser. I què millor que treballar per la infància, que en definitiva són el futur del nostre planeta."
La iniciativa del Gospel sense Fronteres va néixer amb el propòsit de difondre el gospel, però també amb l’objectiu d’implicar-se en la lluita contra eternes problemàtiques socials relacionades amb qualsevol injustícia, discriminació, marginació i el mal repartiment de la riquesa. De fet, la causa benèfica ha marcat nombrosos concerts de TGV, que han servit per recaptar fons i destinar-los a la feina d’entitats com la Fundació Vicente Ferrer, l’ONG Pallapupas Pallassos d’Hospital o l’Associació Somnis, moltes vinculades a ajudar els infants del món.
Moisès Sala és el director de TGV, una formació nascuda a Palafolls i integrada per 70 cantants d’11 comarques de Catalunya. “Tocar per tocar, o fer-ho només per l’èxit, per la fama o per aquestes coses que de vegades sembla que busquem, és absurd. Dotar la música de sentit, en aquest cas de sentit solidari, és el que ens dóna raó de ser”, explica.
Amb aquest motiu solidari més present que mai, el tercer concert de Gospel Viu al Liceu ha tornat a aplegar-hi molta energia i més de 2.000 persones al Gran Teatre. El programa ha estat similar al de l’espectacle ‘Reload’ que aquest any han fet al Teatre Condal. Avui, entre el públic, hi havia molts amics i familiars dels cantaires, però també activistes de les ONG amb què ha treballat el cor. Per exemple, sor Lucía Caram, a qui el presentador ha agraït la tasca (el papa Francesc ho va fer fa uns dies en dir-li que continués muntant “tus líos”. Tots han rebut com a herois els cantaires quan han entrat al teatre, tot i que, per Mosés Sala, “els veritables herois del nostre planeta, els de debò, són els que he conegut a Madagascar i a Pondicherry”.
