L’exposició “Poupées”, de Neus Solà, apropa l’espectador a la infància fugaç de les nenes gitanes de Le Cité de Perpinyà. Les fotografies mostren com passen de la innocència i la llibertat absoluta a una sexualització molt primerenca, a partir dels vuit anys, per aconseguir marit. És una mirada antropològica al paper de la dona gitana que es pot veure al Centre Cívic Can Basté fins al 8 de setembre.
La Cité, comunitat gitana de parla catalana
El 2015, la fotògrafa Neus Solà va descobrir la comunitat gitana de Perpinyà per casualitat i en va quedar captivada. “Em va semblar molt pintoresc i vaig tenir clar que volia fer un projecte fotogràfic amb un apropament antropològic sobre aquest tema” explica Solà.
Després d’un temps d’investigació, es va centrar en La Cité, un nucli exclusivament gitano i molt tradicional, situat a sis quilòmetres de Perpinyà. Va passejar pels carrers, va observar i es va guanyar la confiança dels veïns, sobretot a partir de la mediació del pastor de l’Església evangelista. També va tenir a favor el fet de tractar-se d’una comunitat gitana de parla catalana.
Finalment, va triar fer una mirada al paper de la dona i, en concret, a la seva infància fugaç. “La nena quan és petita busca una mica la virtut. La dona gitana, com a una persona pura, obedient, com una princeseta –explica la fotògrafa- però després també hi ha una altra part de ‘poupée’, de nina, de dona objecte. Perquè aquestes nenes quan tenen vuit, nou o 10 anys comencen a vestir-se de forma provocativa. És un tema que em va cridar molt l’atenció i que es contraposa molt amb el tema de la virtut de la dona gitana”.
De la llibertat absoluta a les normes estrictes
Aquesta evolució de l’aparença de les noies ve lligada a la de les seves llibertats. Segons Solà, les nenes viuen en una llibertat absoluta, alienes als rols de gènere. Però, en el cas d’aquesta comunitat, entre els 14 i com a molt tard els 18 anys es casen. I amb la prova del mocador les nenes assumeixen les normes estrictes de la comunitat patriarcal. “Qualsevol llibertat que pugui haver-hi, per exemple una noia que vulgui estudiar, normalment diran que no perquè per molt que ells hi estiguin d’acord, el pes de la comunitat ho posaran en qüestió el grau de ‘gitanitat’”, explica la fotògrafa. I afegeix que, tot i això, elles ho fan convençudes i felices, per lleialtat a la comunitat.
El projecte “Poupées” ha rebut diversos reconeixements, entre els quals hi ha una menció del Fòrum Fotogràfic Can Basté 2016. S’ha exposat a Tolosa i Gijón, i ara, Neus Solà està preparant l’edició en llibre. Per això encara viatja a Le Cité per complementar les fotografies. “Però ara em truquen directament per convidar-me a casaments o celebracions tradicionals” assegura.
