compartir
El romanticisme francès ressona al Gran Teatre del Liceu amb el Bayerisches Staatsballett, que estrena aquest dimarts la temporada de dansa amb Giselle, un dels ballets imprescindibles del segle XX. La versió de Peter Wright és una adaptació fidel i clàssica de l’original de Marius Petipa, Jean Coralli i Jules Perrot (1841), amb música d’Adolphe Adam, que interpretarà l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, sota la batuta del director lituà Robertas Šervenikas. La producció es podrà veure en cinc funcions del 21 al 26 d’octubre (no n’hi ha dimecres 22).
L’equilibri entre la tècnica, l’expressivitat i la intensitat dramàtica han fet de Giselle un clàssic del gran repertori. La producció de Wright, estrenada el 1974, és un referent per a moltes companyies internacionals que posa a prova la capacitat expressiva dels intèrprets amb una coreografia que exigeix tant delicadesa com intensitat emocional, un repte que la companyia bavaresa entoma amb respecte a la tradició però amb una actualització escènica i interpretativa. “Estem parlant d’una de les cinc companyies més respectades del món”, assegura el director artístic del Liceu, Víctor García de Gomar.
Ballar fins a la mort
El ballet transita per un dels trets distintius de l’esperit romàntic: la contraposició del dia i la nit, de la vida i l’espiritualitat, del món terrenal i el sobrenatural. La protagonista de la història, ambientada en un entorn rural aparentment idíl·lic, és una jove camperola que s’enamora de l’Albrecht, un noble que es fa passar per vilatà. En descobrir l’engany, la noia embogeix i mor. És així com es converteix en una willi, un esperit nocturn de la mitologia eslava.
Segons el text de Heinrich Heine en què està basat l’espectacle, “les willis són núvies que han mort abans del casament” i que mantenen “aquell desig de dansar que no van poder satisfer en vida”. Per això condemnen a ballar fins a la mort els homes que es troben en plena nit. La Giselle, però, perdonarà i salvarà l’Albrecht d’aquest tràgic final.
El Bayerisches Staatsballett, fundat com a divisió idependent de la Bayerische Staatsoper de Munich durant la temporada 1990-1991, està formada per 62 intèrprets d’una vintena de nacionalitats. El nord-americà de 27 anys Julian McKay n’és un dels principals i qui encarna, en dues de les cinc funcions (23 i 26) el noble Albrecht. “Giselle és un ballet imperible, agrada a tothom. I alhora té un significat profond, amb aquesta història que transita entre l’amor i el desamor, entre els viur i els morts, entre aquest món i el més enllà”.
Tres espectacles més de dansa
Una Gran Gala de Dansa amb figures dels principals ballets del món (com els del Teatre Bolshoi, el Royal Ballet i el Marrinsky Theater; Balkan Erotic Epic, de Marina Abramović i Nijinsky de l’Hamburg Ballet arrodoneixen la temporada dansística del Liceu. “La història d’un personatge essencial de la dansa del segle XX. Un dels espectacles més ambiciosos de les darreres dècades de programació al Liceu”, afirma Garcia de Gomar.
