El títol més conegut del compositor Amilcare Ponchielli, La Gioconda, torna al Gran Teatre del Liceu set anys després de representar-se, per fer funcions del 17 de febrer al 2 de març. En aquesta ocasió és una coproducció amb el Teatre San Carlo de Nàpols amb direcció escènica del francès Romain Gilbert i direcció musical de l’israelià Daniel Oren.
La posada en escena és volgudament clàssica. Segons Gilbert “com d’altres òperes està estretament vinculada a una ciutat, Venècia, i en un temps, el segle XVII. No tindria cap sentit dur La Gioconda al segle XXI”. Per això, la Venècia que ha volgut dur a escena el director francès no és una Venècia de postal, sinó una ciutat de clarobscurs. “És com un fresc amb dos nivells, un nivell superior d’arquitectura fantàstica i un nivell inferior fosc i llòbrec”, explica. La Gioconda explica la història de venjança de Barnaba, un espia al servei de la Inquisició veneciana, contra la Gioconda, una cantant de carrer de la qual està enamorat, però que no li correspon.
Orquestració densa
El mestre Daniel Oren dirigeix musicalment una òpera que qualifica de grand opéra en versió italiana. Un espectacle total amb quatre actes, un gran cor amb diferents papers, un ballet al tercer acte i sis rols principals de sis registres diferents (soprano, mezzosoprano, contralt, tenor, baríton i baix) que tenen tots àries i duets.
Oren considera que l’orquestració de Ponchielli és rica en colors i molt densa, cosa que suposa un perill a evitar: que tapi les veus. “És una cosa que odio, però l’orquestra del Liceu té un gran nivell. En set anys que fa que la vaig dirigir he notat un gran pas endavant”.
En el repartiment principal el rol de la protagonista recau en la madrilenya Saioa Hernández (s’alterna amb Ekaterina Semenchuk), una soprano dramàtica que ha cantat el paper de Gioconda en cinc produccions diferents, ara la sisena. Confessa que és una òpera molt exigent, que demana regular molt bé la veu per arribar a un quart acte molt difícil, però que és un dels seus títols predilectes amb Macbeth de G. Verdi. “És un títol que m’ha donat moltes alegries i es idoni per a la meva veu “.
Els tenors spinto Michael Fabiano i Martin Muehle encarnen Enzo Grimaldi; el tarragoní Àngel Òdena i l’italià Gabriele Viviani assumeixen el paper del malvat espia Barnaba; el paper de Laura Adorno és per a les mezzosopranos Ksenia Dudnikova i Varduhi Abrahamyan; els baixos John Relyea i Alexander Köpeczi encarnen l’inquisidor de Venècia, Alvise Badoero; i defensen el rol de Cieca la lituana Violeta Urmana, i l’hongaresa Anna Kissjudit.
