Feia més de sis anys que s'estaven en un magatzem, sense veure la llum. Ara, els gegants de la Casa Milà tornen a ballar-la i ho fan amb la Dansa de la Pedrera, que escenifica l'escorta de dos guerrers al voltant dels seus senyors, el rei Gaudí i la reina Pedrera. Els quatre gegants i els dos nans van néixer per encàrrec, per festejar la restauració de la pedrera el 1998. Toni Mujal donar-los forma al taller de Cardona, inspirant-se en l'obra de Gaudí. TONI MUJAL, escultor i creador de figures populars "El projecte era fer com uns volums, com si fossin les xemeneies senceres, però després la cosa va evolucionant i s'acaba fent les xemeneies només el cap i el gegant amb cos de persona. Com que dins de la Pedrera també hi ha elements de mar, elements gaudinians, com que sempre juga amb aquestes coses de la natura, llavors la indumentària porta tots aquests elements." La comparsa ha desfilat fins a la confluència de la Diagonal amb el carrer de Girona, fins a trobar-se amb altres gegants. D'aquesta manera s'ha escenificat, l'ingrés dels de la Pedrera a la família gegantera de Barcelona. JOSEP MARIA BALMES, Coordinadora de Geganters de Barcelona "Per nosaltres, s'uneixen dos conceptes genuïnament barcelonins. Un és el tema dels gegants, que tenen 600 anys d'antiguitat a la nostra ciutat, i són molt peculiars i la gent se'ls estima molt. I per una altra banda, tot el tema del modernisme, que també és molt genuí i particular de la nostra ciutat." Un cop cedits, la coordinadora de Geganters de Barcelona s'encarregarà de la custòdia, del manteniment i de lluir aquests gegants en festes populars, com la de la Mercè, quan la ciutadania podrà escollir el nom dels dos nans.
Aquestes vuit figures de línia gaudiniana (el rei Gaudí, la reina Pedrera, els guerrers Badalot i Forjat, i dos nans) van néixer el 1998, amb motiu de la restauració de la Casa Milà i la celebració ‘La Pedrera: Mirall d’un segle’. La Fundació Caixa Catalunya (l’actual Catalunya Caixa) va encarregar el projecte al mestre geganter Toni Mujal, que va posar mans a l’obra al seu taller de Cardona. Els badalots i les xemeneies de la Casa Milà van inspirar els caps que, inusualment, no tenen fesomia humana. Però Mujal va voler reflectir l’obra d’Antoni Gaudí en el cos i les vestimentes, que va farcir d’elements modernistes (petxines, mosaic, vitralls…).
La Festa Major de l’Eixample de 2006 va ser la darrera activitat en què aquests singulars gegants van participar, fins aquest diumenge, en què s’han incorporat a la família gegantera de Barcelona i estrenen nova residència, la seu del districte. A partir d’ara, la Coordinadora de Geganters de Barcelona es compromet a fer-los ballar en festes populars, a custodiar-los i a fer-ne el manteniment.
Un ball per a l’ocasió i dos nans sense nom
Precisament, en plena festa major de la Dreta de l’Eixample, els quatre gegants i els dos nans han celebrat aquesta segona vida amb el ball de la Pedrera, ideat per a l’ocasió sobre una base musical de Joan Amargós. La dansa representa l’escorta de dos guerrers al voltant dels seus senyors. Tot seguit, les figures han desfilat Passeig de Gràcia amunt fins a l’avinguda Diagonal i han tombat pel carrer de Girona. En aquest punt, han coincidit amb els Titots de Sant Cugat Ses Garrigues, la Faràndula de Badalona, i els gegants de Sant Quirze del Vallès i Sant Josep de Calassanç.
La comparsa ha avançat, enmig de parades i activitats de festa major, fins a la seu del districte de la Dreta de l’Eixample. A diferència dels gegants, els nans encara no tenen nom. Per batejar-los, Catalunya Caixa organitzarà un concurs de noms durant les festes de la Mercè d’enguany.
