Gabriel García Márquez va trepitjar per primera vegada Barcelona l'any 1958. Va ser una estada breu, de camí cap a Madrid, on s'havia matriculat a la Universitat Complutense. Amb prou feines va tenir temps de passejar amunt la Rambla però ja va saber que hi tornaria. Va ser nou anys més tard, al 67, havent acabat ja la seva obra més cèlebre, 'Cien años de soledad'. Es va instal·lar a Sarrià, al número 6 del carrer dels Caponata. Dues figures van ser claus durant la seva estada: Carlos Barral, el seu editor, i Carmen Balcells, l'agent literària. GUILLEM D'EFAK, agent literari "Barcelona sempre va ser una ciutat importantíssima per García Márquez, sempre ha volgut tenir un peu aquí. I sobretot sempre ha volgut visitar la Carmen, gran agent, amiga, companya, una suma de factors que feia que fos imprescindible que Márquez entengués Barcelona com un univers d'un passat que ell recordava amb molta simpatia." Aquí va escriure una de les seves obres més complexes, 'El otoño del patriarca', inspirada en les tiranies d'Amèrica Llatina. ROSA REGÀS "El principal llegat que ens ha deixat és la seva immensa obra, una obra espectacular i que qualsevol homenatge que li puguem fer no és res comparat amb el que puguem sentir quan el llegim... és el millor homenatge que li podem fer." Un dels indrets més freqüentats per Garcia Márquez durant el seu pas per Barcelona era la discoteca Bocaccio al carrer de Muntaner on ara hi ha aquest hotel. El club es va convertir en un lloc de trobada pels escriptor de la ciutat i el centre neuràlgic de la Gauche Divine. XAVIER AYÉN, periodista "Va formar part d'un boom d'escriptors llatinoamericans que van coincidir en el temps a Barcelona...." Escriptors com Mario Vargas Llosa o José Donoso a qui la fotògrafa Colita va immortalitzar al costat de Márquez en una instantània que és història de la literatura.
García Márquez es va enamorar de Barcelona des del primer dia. Va ser l’any 1958 i només hi va passar una nit, però va ser suficient perquè anys després decidís tornar i quedar-s’hi a viure. La descrivia com “una ciutat bella i culta, la més divertida del món”.
Després de l’èxit mundial de ‘Cien años de soledad’ (1967), García Márquez va buscar a Barcelona la calma per tornar a escriure. Aquí va crear la novel·la ‘El otoño del patriarca’ (1975), una de les més complexes i que més li va costar escriure, segons ell mateix reconeixia.
L’autor de ‘Cien años de soledad’ es relacionava amb els intel·lectuals burgesos i d’esquerres que freqüentaven la discoteca Bocaccio, del carrer de Muntaner. Entre ells hi havia la seva agent literària, Carmen Balcells, a qui no ha deixat de visitar sovint al llarg d’aquests anys. A l’agència de Balcells treballa avui Guillem d’Efak (fill del conegut cantautor), que confirma que “Barcelona sempre va ser una ciutat importantíssima per a García Márquez, sempre ha volgut tenir un peu aquí”. Efak reconeix que la relació amb García Márquez va donar a l’agència una solidesa econòmica des dels seus inicis que els ha permès apostar després per autors menys consolidats.
Molt a prop d’on vivia García Márquez, a Sarrià, es va instal·lar l’escriptor peruà Mario Vargas Llosa, també Nobel de literatura. Van ser molt amics fins que, pel que sembla, García Márquez va dir a la dona de Vargas Llosa que se’n divorciés perquè ell havia fugit a Estocolm amb una hostessa. Potser per això, anys després, Vargas Llosa li va propinar a la porta d’un cinema el cop de puny més famós de la història de la literatura, que va deixar García Marquez sagnant a terra. No es parlaven des de llavors.
El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha assegurat que el pas de García Marquez per Barcelona va consolidar-la com a capital literària i editorial a escala internacional. Ell i altres escriptors cabdals de la seva època es van instal·lar a la ciutat al voltant de l’agent literària Carmen Balcells i van impulsar des d’aquí el boom de la literatura llatinoamericana.
Quan García Márquez va rebre el Nobel, el 1982, el seu pare va declarar que “els seus anys allà [a Barcelona] van ser molt productius. Quan parla d’Espanya se li omple la boca. Sempre ens deia que agaféssim un avió i ens plantéssim a Barcelona, que la ciutat era el més semblant a la nostra Cartagena i la gent, d’allò més amable”.
