Aquesta afició se li despertà de jove, a casa del seus pares, on hi havia moltes obres d’art i vestits que temporada rere temporada la seva mare decidia conservar. Un interès que ell va mantenir fins al punt que més de 4.000 peces del seu fons van ser la base per crear el Museu de la Indumentària de la nostra ciutat. El món tèxtil, a més, li proporcionava una seguretat que no tenia la ceràmica, la primera disciplina per la qual es va interessar però que va deixar en segon terme després de perdre, per la seva fragilitat, diverses peces de l’Alcora de gran valor.
Membre de la burgesia catalana, Manuel Rocamora va estudiar Belles Arts a l’Escola Llotja. En paral·lel a l’adquisisicó de peces, ell mateix va cultivar diversos gèneres pictòrics, especialment el paisatge i la natura morta, i va exposar la seva obra en nombroses galeries de la ciutat. La seva connexió amb l’ambient artístic de Barcelona també era familiar, ja que estava emparentat amb Ramon Casas i Anglada Camarasa, un lligam que li va permetre relacionar-se amb grans noms del modernisme com Picasso, Rusiñol, Apel·les Mestres o Enrique Granados.
Va viatjar per tot Espanya, Europa i part d’Amèrica, comprant objectes per a les seves col·leccions en sales d’art, subhastes i antiquaris.
Des de 1976, la Fundació Rocamora atresora el seu llegat. La seva biblioteca consta de 5.000 volums que giren entorn de l’art, la literatura, la música i la història. La resta de sales, que conserven majoritàriament el mobiliari original dels segles XVIII i XIX,
acullen la resta de peces del que va ser un dels grans col·leccionistes que ha tingut Barcelona.
