Comença una nova època per a la Fundació Joan Miró. Aquest matí s’ha anunciat que la col·lecció permanent de la institució, que comprèn bona part de l’obra pictòrica de l’artista barceloní, s’exposarà seguint criteris d’ordenació nous. Sota el títol de “Joan Miró. Cercles”, la proposta il·luminarà l’obra mironiana i la farà dialogar amb l’edifici ideat per Josep Lluís Sert.
El procés creatiu de Joan Miró
Fins ara, els visitants de la Fundació Joan Miró podien resseguir la trajectòria de l’artista seguint paràmetres cronològics tradicionals. La nova ordenació del museu ens convida a capbussar-nos en el seu procés creatiu, reagrupant les obres segons les dinàmiques de pensament i de treball de Miró. Aquests processos s’articulen en jocs de conceptes oposats: fer i deixar fer, obert i tancat, lluny i a prop, a dalt i a baix, petit i gran, i dins i fora. El cercle, un element constant en l’univers mironià, és el punt de partida de la reordenació del museu.
En aquesta etapa que obre “Joan Miró. Cercles”, l’obra del pintor estableix una relació encara més directa amb l’espai que ocupen. Seguint el vell desig del mateix Miró, que buscava que els seus quadres, escultures i tapissos dialoguessin orgànicament amb l’edifici dissenyat pel seu amic Josep Lluís Sert, la reorganització del museu té més en compte que abans característiques com la llum natural i la indirecta, els diferents nivells de la construcció, amb els seus patis i terrasses, i la circulació dels visitants.
Tot plegat, en una instal·lació que creixerà i s’anirà transformant en els propers dos anys. Per començar, la reordenació de la Fundació Joan Miró compta amb el préstec de sis obres per part del Museu Reina Sofía i una selecció de peces d’Alexander Calder del fons propi.
La recuperació del Jardí dels Xiprers
Una altra de les novetats destacades de “Joan Miró. Cercles” és la reobertura del Jardí dels Xiprers i la seva incorporació al recorregut museístic. L’espai formava part del traçat històric dels Jardins de Laribal i, en el seu dia, el disseny de Josep Lluís Sert va respectar-lo i el va incorporar com a element integral de l’edifici de la Fundació. Amb la seva recuperació, es vol incidir en el vincle fonamental entre natura i art que va caracteritzar l’obra de Joan Miró, i es vol portar l’experiència del seu univers més enllà de les sales d’exposicions. Per a la reobertura, el Jardí incorpora l’escultura Dona, una obra de bronze de tres metres.
