Una adaptació de L’aranya, l’obra dramàtica que Àngel Guimerà va estrenar l’any 1908, es representa a la Sala Gran del TNC fins al 9 de març. En aquesta versió, el dramaturg i director de l’obra, Jordi Prat i Coll, trasllada la història a l’any 1968 a la ciutat de Girona. L’actriu Mima Riera explica al betevé directe que “l’any 1906 li quedava molt lluny a Jordi Prat i Coll, per tant situar la història als anys 60 amb un aire de franquisme i de repressió li funciona molt bé i és un exercici de memòria per saber d’on venim”.
L’aranya explica la història d’una parella, el Miquel i la Rosa, que, a causa de la pressió social i familiar de l’època, volen tenir un fill, però no poden. L’actor Albert Ausellé interpreta el Miquel i explica que “el personatge s’obsessiona durant tota l’obra del fet de no tenir un fill i entra en la frustració de no poder realitzar-se com a persona, perquè als anys 60 del segle passat si no tenies un fill semblava que la vida no tenia sentit“.
El desig de tenir un fill
L’actriu Mima Riera interpreta el paper de la Rosa i indica que “ella en canvi ho viu diferent: als anys 60 la dona ni es qüestiona el desig de tenir un fill o no, en aquell context la dona era com una màquina de tenir fills, ni tan sols s’ho pregunta“. Albert Ausellé assenyala que “en aquella època, l’home prenia les decisions de la parella, hi havia un poder de l’home sobre la dona i això queda reflectit a l’obra”.
Els dos artistes destaquen l’escenografia de l’obra, ja que la història dels personatges esdevé en una botiga de queviures i en les diferents estances d’una casa, molt ben representades a la sala principal del TNC. És en aquests escenaris on conviuen els desitjos més ocults i les pressions socials d’una societat tancada.
