(ACN) El músic Francesc Burrull ha mort aquest dissabte als 86 anys, segons ha informat la discogràfica Picap a través de Twitter. El músic va ser una figura clau del jazz català i de la Nova Cançó. Va ser un dels pioners, al costat de Tete Montoliu, del jazz a casa nostra.
Durant els anys 60 es va convertir en el principal arranjador i compositor de la Nova Cançó, va treballar amb els Setze Jutges i va ser el director artístic a la discogràfica Concèntric. Ell era rere alguns dels primers èxits de Raimon, Lluís Llach, Guillermina Motta, Maria del Mar Bonet i Pere Tapias. També destaca la seva tasca com a arranjador de Joan Manuel Serrat. Burrull va rebre el Premi Nacional de música (1992) i va ser distingit amb la Creu de Sant Jordi (2017).
Va estudiar al Conservatori del Liceu
Nascut a Barcelona el 18 d’octubre de 1934, Burrull va cursar els estudis musicals al Conservatori del Liceu de Barcelona amb Pere Vallribera, i a poc a poc va derivar cap al jazz en coincidència amb Tete Montoliu, en els primers enregistraments en els quals va tocar el vibràfon.
Al llarg de la seva carrera ha creat els conjunts Latin Combo (amb Jaume Villagrasa, Jordi Coll i Agapit Torrent) i Latin Quartet, i ha format part d’altres grups, com Catalonia Concerts Jazz, l’Orquestra Montoliu, Nits de Jazz Quintet, Swing X5 i la Big Band del Sindicat de Músics, creada a Barcelona al voltant de 1980.
Ha fet música amb grans artistes internacionals
Del seu extens currículum també destaca que ha tocat amb músics de prestigi internacional com Chet Baker i Sidney Bechet, i més recentment amb Paquito D’Rivera i Jean Luc Ponty, els establerts a Barcelona Errol Woiski i Peer Wyboris i amb el músic de la seva generació Josep Farreras.
També va col·laborar amb Joan Manuel Serrat. Va començar el 1967, quan va fer els arranjaments de l’EP ‘Cançó de matinada’, on a més del tema homònim figuren ‘Me’n vaig a peu’, ‘Paraules d’amor’ i ‘Les sabates’. El 1972 es va tornar a retrobar amb Serrat en els arranjaments del disc ‘Miguel Hernández’.
