En Manel Montilla tenia un somni: ser un dels fotògrafs que captura els millors instants dels partits de futbol… i, tot i no ser fàcil, no només ho va aconseguir, sinó que enguany celebra 35 anys de carrera. L’efemèride li ha fet mirar enrere i plasmar tota l’experiència i vivències d’aquest anys al llibre Soc fotògraf. “Volia explicar com havia aconseguit ser fotògraf, com havia trobat feina, coses bones, alguns fracassos, com se n’aprèn…”, explica en Manel Montilla.
Però també aprofita per reivindicar una vocació i professió que no viu els millors moments.
“Avui dia hi ha problemes d’autoria, de permisos, es fan imatges amb intel·ligència artificial i, com que tothom té un mòbil a la butxaca, es creu que qualsevol pot fer fotos i no és així. Encara que tinguis una bona càmera, qui enquadra i decideix la imatge és el fotògraf”, defensa. De fet, ho compara amb el fet de tenir la mateixa bicicleta que els ciclistes professionals i intentar fer les mateixes fites. “L’important no és la bicicleta, sinó l’esportista”.
L’origen d’una vocació… predestinada?
L’origen de la carrera d’en Manel Montilla va ser una combinació de factors. El pare i el tiet el van endinsar en l’afició per la fotografia i el futbol. I l’espurna que li va fer veure que podia combinar els dos mons va ser un altre fotògraf esportiu, en Manel Mora Palau. Com a veí del barri de Porta, a Nou Barris, en Manel Montilla duia a revelar els carrets a la botiga de fotos Mora, al passeig de Fabra i Puig. Allà sempre s’aturava a mirar les fotografies que Mora havia fet al Camp Nou. “I un dia em va dir que volia ser com jo. Li vaig advertir que era molt difícil i que no més hi arribaven uns quants, però se li va despertar la il·lusió”, recorda Mora.
“Em donava consells sobre les fotos que feia i em recordava que era difícil arribar a ser fotoperiodista. Però ho vaig aconseguir”, afirma en Manel Montilla amb un somriure. Després d’estudiar Magisteri i Periodisme, el març del 1991 va fer realitat el seu somni. El diari El Mundo Deportivo el va enviar a fotografiar el partit Sant Andreu – Benidorm, de l’aleshores Segona B. Va ser la primera de 35 anys d’imatges per a aquest mitjà.
Un llibre en què pesen més les paraules que les fotos
Són algunes anècdotes que explica al llibre, que espera pugui ser d’ajuda a nous fotoperiodistes, ja que hi trobaran fotografies, però el més important són els relats. Les imatges acompanyen o il·lustren les experiències narrades. O, com diu Montilla, relats d’amor, vida i feina.
