compartir
Kulunka Teatro torna a Barcelona amb el seu teatre de màscares, aquest cop en el marc del festival Grec i amb Forever, espectacle que el 2024 va ser mereixedor de nombrosos premis, entre els quals dos Max a l’autoria i la direcció. El llenguatge silent i l’expressió corporal serveixen per explicar com s’esfondra una estructura familiar.
Els bascos segueixen donant voltes al microcosmos familiar, aquesta vegada més que mai, perquè l’escenari és una plataforma giratòria —les voltes de la vida— dividida en tres ambients domèstics: l’habitació de matrimoni, la del fill i el saló. Gràcies a la plataforma giratòria i a un llenguatge cinematogràfic, Forever es converteix en una nòria de la vida, amb alegries però també tristeses, ja que, a mesura que gira, aprofundeix en el dolor dels protagonistes i aborda temes com la incomunicació familiar.
El poder de les màscares
Com és possible explicar la història d’una família només amb màscares i sense paraules? La companyia treballa amb detall cada escena per descobrir quin gest o quina acció pot despertar l’emoció del públic i, només amb algunes màscares, aconsegueix parlar de temes com la maternitat, l’educació, la sexualitat o la violència. “Treballem molt amb el mètode de prova-error des de la mirada externa del nostre director, Iñaki Rikarte. La nostra feina consisteix a trobar l’acció i el gest que indiquin exactament allò que volem explicar, i res més que allò que volem explicar”, detalla José Dault, actor i coautor.
Kulunka Teatro, que formen el director Iñaki Rikarte i els intèrprets José Dault, Garbiñe Insausti i Edu Cárcamo, torna a Barcelona per a cinc úniques funcions entre el 23 i el 27 de juliol. Forever arriba després del gran èxit d’André i Dorine, una història estrenada fa 15 anys i que encara continua girant. La companyia ha recorregut 36 països amb aquesta obra sobre una parella obligada a replantejar-se la seva relació quan apareix un diagnòstic d’Alzheimer.
