Aquest dijous obre portes la 19a edició de la Swab Barcelona, la Fira Internacional d’Art Independent, que aterra per primera vegada al Palau Victòria Eugènia amb més de 3.150 m² dedicats a l’art contemporani. Dia de desembalar obres, preparar estands i ultimar els detalls per la inauguració.
Del 8 a l’11 d’octubre desplega més de 60 expositors de 22 països que mostraran l’obra de més de 180 artistes. El programa d’aquesta 19a edició inclou una quarantena d’activitats, com xerrades sobre col·leccionisme immaterial, una loteria d’objectes artístics i tallers familiars.
Majoria de galeries autogestionades
La Swab es reivindica com una plataforma oberta que reuneix galeries, espais independents i col·lectius d’artistes, junt amb professionals i col·leccionistes. Justament, aquesta edició una gran part dels expositors són galeries autogestionades, que representen un 80 % del total.
“Volem reivindicar les noves pràctiques del mercat de l’art creades per la nova fornada d’artistes, que s’adapten a la seva economia”, explica Carolina Díez-Cascón, directora de la Swab Barcelona, que reafirma que “l’art emergent sempre respon als canvis socials, econòmics i polítics”.

Alguns fins i tot s’allunyen del concepte tradicional de galeria. És el cas de l’Alkovi, de Hèlsinki, que presenta les obres en un aparador, o de l’Outhouse, de Londres, que exposa en un lavabo abandonat. Des de Singapur, Art Agenda presenta, per exemple, quadres cremats pel sol i una lupa. I també hi ha presència del talent emergent de Barcelona, com el que presenta ADN Galeria, Escat Gallery, CasCaDas Art Space i Herrera Gallery.
Més enllà del preu
En aquesta edició de la Swab es poden adquirir peces des de 10 fins a 6.000 euros. Tot i això, enguany la fira vol qüestionar la visió mercantilista de l’art modern i té l’objectiu de promoure una concepció del col·leccionisme que posa de manifest l’art com a eina de compromís social i polític davant dels desafiaments contemporanis, com la crisi climàtica i sociopolítica actual.
En aquest sentit, la directora apunta que “el valor de les peces no només són econòmiques, sinó que tenen un valor patrimonial”. Carolina Díez-Cascón pensa que la Swab “es reafirma com a espai de trobada i debat, des de la qual treballar col·lectivament per un ecosistema sòlid i sostenible per a l’art emergent”.