La Casa Pascual i Pons, una de les principals joies modernistes de Barcelona, situada al número 2 i 4 del passeig de Gràcia, ha finalitzat la rehabilitació. Ha estat un procés llarg: tres anys per redactar el projecte, que ha anat a càrrec de l’estudi d’arquitectura Espinet / Ubach, i quatre anys d’obres.

El projecte d’arquitectura tenia com a principals objectius conservar la façana com a element patrimonial i mantenir el patrimoni interior, que ha permès recuperar les vidrieres, estucs, peces de fusta, així com portes i xemeneies, forrellats i ceràmiques, entre altres elements originals. L’obra també ha servit per obrir les zones interiors per adaptar-se a l’ús de les oficines i construir cinc plantes subterrànies noves destinades a aparcament.

Foto: Estudi Espinet/Ubach

El principal repte, construir cinc plantes subterrànies

El repte més important de l’obra ha estat l‘excavació de cinc noves plantes de soterrani, mentre es reconvertien a sobre seu diverses plantes de concepte obert per a les oficines. Els responsables de la rehabilitació expliquen que això ha estat possible perquè s’ha emprat el mètode Top&Down, que permet executar alhora els fonaments i les alçàries de l’edifici.

L’edifici constava de 12.772 m² i 6 plantes sobre rasant en començar el projecte. Després de la rehabilitació, s’han aconseguit 12 plantes i una superfície total de 19.405 m². S’han aprofitat els elements històrics de l’estructura inicial, degudament posats al dia, i s’hi han incorporat nous paviments, espai de consergeria, il·luminació i elements de seguretat.

Foto: Estudi Espinet/Ubach

Segona rehabilitació d’un edifici de finals del segle XIX

L’arquitecte català Enric Sagnier va construir la Casa Pascual i Pons entre els anys 1890 i 1891. La casa està formada per dos edificis que destaquen per la seva façana d’estil neogòtic. L’any 1984 es va fer una primera remodelació a càrrec dels estudis d’arquitectura Martorell-Bohigas-Mackay i Espinet/Ubach, que van recuperar l’aspecte original dels exteriors i van conservar alguns dels elements decoratius, com l’escala d’honor i les vidrieres.

Passats gairebé 40 anys de la primera restauració de l’edifici, Catalana Occident ha encarregat a Espinet/Ubach adaptar l’edifici i les zones d’oficines a les necessitats i requeriments actuals.