El Pla de digitalització de la Filmoteca de Catalunya en col·laboracio amb l’ESCAC, l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals, comença a donar fruits. El cicle Història Permanent del Cinema Català inclou la projecció, al llarg de l’any, dels 10 llargmetratges i els 10 curtmetratges digitalitzats el 2022. El director de la Filmoteca, Esteve Riambau, i el coordinador del pla, Jaume Alberich, han presentat la sessió inaugural del cicle, amb la projecció d”A tiro limpio’ i el curt ‘Lecciones de cinematografía’, de Paco Pérez-Dolz.

La previsió és que cada any es digitalitzin 20 títols, 10 llargs i 10 curts, que es projectaran en l’exercici següent. L’objectiu és visibilitzar la història del cinema català digitalitzant pel·lícules del fons de la Filmoteca. Segons el director, “actualment, a Barcelona només hi ha tres cinemes que puguin projectar en format analògic. Per tant, hi ha pel·lícules que estan en bones condicions però que no es poden veure”.

Còpia fidel a l’original

No es pretén fer una còpia millorada dels originals de cel·luloide. “Es tracta de fer una imitació el més exacta possible de la pel·lícula, perquè està pensada per ser projectada en sales, no per a plataformes”, aclareix el coordinador del pla de digitalització i recent Premi Nacional de Patrimoni Audiovisual del Ministeri de Cultura, Jaume Alberich.

El coordinador del pla, Jaume Alberich, i el director de la Filmoteca, Esteve Riambau, en la primera sessió del cicle

La primera finestra d’exhibició serà la Filmoteca, però després hi haurà altres filmoteques i festivals. “El Festival de Màlaga ja s’ha interessat per un dels títols digitalitzats, i també ho ha fet el de Sant Sebastià”, comenta Riambau.

Els llargmetratges digitalitzats que s’exhibiran enguany són: ‘Los felices 60’, de Jaime Camino; ‘Tren de sombras’, de José Luís Guerín; ‘Boom boom’, de Rosa Vergés; ‘Vida en família’ de Josep Lluís Font; Furia española’, de Francesc Betriu; ‘Un vaso de whisky’, de Julio Coll, i ‘La ciutat cremada’, d’Antoni Ribas. “El marge cronològic del fons per digitalitzar va del 1940 al 2014, quan es van deixar de produir pel·lícules en format analògic”, detalla Riambau.