Molts professionals de la cultura i una representació de la classe política del país més nombrosa que en anteriors edicions. Potser perquè l'espectacle inaugural té un fort component de denúncia social i política. Amb 'Les bruixes de Salem', Arthur Miller va signar una potent al·legoria de la caça de bruixes de l'era McCarthy, que ell mateix va patir quan se'l volia obligar a denunciar companys de professió per suposades activitats antiamericanes. Ho va fer reprenent un episodi no menys fosc de la història del seu país, que va tenir lloc en una comunitat puritana del Massachussets del segle XVII. Lluís Homar n'és el narrador. ANDRÉS LIMA, director escènic "Hemos hecho una apuesta en la que los actores entran y salen de sus personajes para hablar de lo que está pasando. Lluís Homar es una especie de maestro de ceremonias que nos mete en Salem y de ahí ya no salimos." El suposat malefici d'una noia jove de Salem va ser el detonant d'una història amb final tràgic: 20 persones, la majoria dones, executades per bruixeria. Al fanatisme religiós se sumaven les picabaralles per les terres entre colons, obrint la nafra on Arthur Miller volia posar el dit: la delació com a mètode per sobreviure ALBERT PRAT i BORJA ESPINOSA, actors "Hi ha algun moment en què es confonen els dos judicis, el de les bruixes de Salem i el de la caça de bruixes de Hollywood." Després d'algunes edicions sense fer-ho, el Grec torna a inaugurar amb teatre. Només cinc funcions, però, de 'Les bruixes de Salem'.
