A la Sala Beckett, fins al 8 de desembre es pot veure l’última obra de Berta Prieto, Del fandom al troleig. Una sàtira del bla bla bla. Sense profunditzar més, simplement analitzant el títol, podem descobrir l’essència d’aquesta obra de teatre desenfadada que aborda temes transcendents amb missatges senzills. Les actrius del muntatge, Belén Barenys i Irene Moray, expliquen al betevé directe que “es tracta d’una crítica a molts elements de la societat actual, però que no s’hi acarnissa ni pretén explicar-nos fil per randa què ens vol transmetre”.
“Sorpreses constants”
L’obra és una composició d’escenes ràpides amb canvis frenètics i poc marcats. Com dèiem, es critiquen o, simplement, es posen sota el focus diferents temes de plena actualitat, però l’àgil estructura “ajuda que l’espectador no doni gaires voltes al que passa”, explica Barenys.
Moray diu que sí, que “hi ha una història clara, però el fet de no explicar-la linealment fa que l’espectador es perdi i entengui que la intenció no és seguir-la fil per randa. Més aviat, gaudir de les escenes, que són ben diferents. De fet, s’utilitzen gèneres teatrals diferents en cadascuna”. Afegeix que aquesta estructura “genera sorpreses constants en els espectadors”.
Empatitzar amb els personatges
A l’obra, la mare del personatge, que interpreta la Belén Barenys, és una persona perfeccionista i exigent, que marca de manera molt evident els límits i les llibertats de la seva filla. Barenys explica com l’ha ajudat ser mare a la vida real a l’hora d’entendre el personatge que li fa de mare a l’espectacle: “Abans l’hauria demonitzat més i ara puc entendre certs comportaments i actituds”.
De fet, l’actriu explica que en una de les escenes finals de l’obra, el personatge que interpreta dedica una cançó a la seva mare. Per encàrrec de la directora, aquesta cançó l’havia d’escriure ella mateixa, Barenys. Diu que li va sortir una cançó “molt maca” i que en una altra etapa de la seva vida l’hauria compost amb un to molt diferent.
És, sobretot, una obra desenfadada i que no vol ser gaire profunda en tots els elements que critica o reivindica. “El sistema t’exigeix que tot el que fas ha de ser el millor que pugui ser. A vegades, penso que m’agradaria fer una pel·lícula o una obra qualsevol que no aspirés a res. Que la fes només per passar-m’ho bé“, explica Moray sobre el to i els objectius de l’obra.
