La temporada operística del Gran Teatre del Liceu arriba a la seva fi amb vuit funcions (del 9 al 19 de juliol) de Falstaff, de Giuseppe Verdi, que serà també el darrer títol sota la direcció musical de Josep Pons. El de Puig-Reig marxa a treballar a Alemanya després d’haver estat la batuta titular de l’orquestra del Liceu durant 14 anys.
Falstaff va ser també una òpera de comiat, la d’un gairebé octogenari Verdi que no va compondre cap títol més. “Il sovrano” va sorprendre tothom amb una comèdia lírica amb llibret d’Arrigo Boito basat en Les alegres casades de Windsor i parts d’Enric IV, de William Shakespeare.
Protagonista de farsa
El francès Laurent Pelly dirigeix escènicament una producció moderna, amb escenografia imponent que compta amb dos baixos-barítons de luxe, Ambrogio Maestri i Luca Salsi per alternar-se en el paper de Falstaff. Un personatge patètic amb anys i quilos de més, que malgrat tot es creu un Don Joan. Per capejar els seus problemes econòmics pretén seduir dues dames de l’alta burgesia, a qui envia dues cartes d’amor idèntiques. Però les casades detecten l’estratègia i ordeixen un pla per ridiculitzar Falstaff.
Amb els esmentats Salsi i Maestri, pugen a escena les sopranos Carolina López Moreno i Roberta Mantegna com a senyora Ford, les mezzos Gemma Coma-Alabert i Laura Vila com a senyora Meg Page, i les també mezzos Daniela Barcellona i Marianna Pizzolato com a senyora Quickly. El quart paper femení, Nannetta, per a soprano lírica, el canten Serena Sáenz i Maria Miró.
En els rols masculins figuren el baríton Lucas Meachem com el senyor Ford, i els tenors Santiago Ballerini i César Cortés com a Fenton. El tenor Josep Fadó és el doctor Cajus, i els criats de Falstaff, Bardolfo i Pistola, són, respectivament, Pablo García-López i Alessio Cacciamani.
