El projecte més emblemàtic a Barcelona de l’estudi d’arquitectura MACH és la Casa Collumpio, al barri del Coll. Un habitatge unifamiliar de tres plantes i estructura metàl·lica amb una gran façana de vidre d’uns 55 m² en la façana posterior i d’uns 22 m² a la façana principal, que mira al carrer. És un element que marca la seva identitat, perquè la idea dels arquitectes Marc Subirana i Laia Gelonch era “fer el mínim per tancar un espai”.
Cadascuna de les tres plantes és diàfana, lliure, amb un nucli central on hi ha els banys —o la cuina, al pis principal— que miren cap a la façana posterior, una immensa finestra que emmarca els pins del bosc del Park Güell, propers al mirador de Joan Sales. Un habitatge que es va poder veure al 48h Open House Barcelona.
Sens límits entre dins i fora
El gran finestral ocupa tota l’amplada de la casa (de 6,5 metres lineals entre parets mitgeres) i inunda de llum tots els racons. Permet als seus habitants tenir una manera de viure “que et fa estar en contacte directe amb l’exterior, on es difumina el límit entre el dins i el fora“, explica l’arquitecte Marc Subirana.
Aquesta comunió permanent amb la natura que creix al seu davant és des de qualsevol de les tres plantes, ja sigui des del llit (ubicat al pis superior), des de l’illa de cuina on renten els plats (a la planta principal), o des dels dos banys, amb una finestra encarada també cap a aquesta façana de vidre, que els permet dutxar-se o rentar-se les dents admirant el verd omnipresent.
Luxe dins un marc metàl·lic de color groc
La casa és una gran caixa amb una estructura metàl·lica, un dels principals elements del disseny de l’habitatge que els va permetre més rapidesa i precisió en la construcció. L’estructura es va pintar de groc per donar personalitat i alegria a l’edifici, i és un homenatge a la Casa Wimbledon, de la mateixa tonalitat, de l’arquitecte italià nacionalitzat britànic Richard Rogers.
La Casa Collumpio segueix l’esperit de les Case Study Houses, impulsades pels dissenyadors Buck i Carlotta Stahl a mitjans dels anys 50 als EUA, uns habitatges que es van construir de forma ràpida i eficient a través de sistemes prefabricats i industrialitzats. I com passa en aquestes emblemàtiques construccions (ideades per arquitectes com Charles i Ray Eames), a la casa groga del Coll el luxe no l’aporten els mobles o l’interiorisme, sinó la llum i l’espai.
Com es neteja, la façana de vidre?
El Marc Subirana i la Laia Gelonch accepten encantats viure a una casa on estan força exposats. La façana principal està encarada a nord i durant el dia els vidres fan de mirall i des de fora, a la vista dels passavolants, reflecteixen el paisatge exterior. Però la vida de la casa es fa principalment de cara a sud, a la façana posterior que dona al pati interior de cases baixes, i que els permet tenir una visió total dels arbres i el cel.
Amb tot, tants metres quadrats de façana de vidre suposen tenir en compte el manteniment. “Menys del que ens esperàvem“, comenta Subirana, i afegeix que netejar tota aquesta superfície és un moment bastant “autèntic“. Han vingut professionals que s’han penjat per deixar-la impoluta, també ells mateixos s’hi han posat amb escales, o han comptat amb l’ajut d’un robot que neteja els vidres.
La importància dels tendals
L’impacte directe del sol sobre la gran superfície de vidre ha fet imprescindible la presència dels tendals, un element que es va incorporar a la casa amb posterioritat a la seva construcció. “Fan que la façana no sigui tan plana, tingui més profunditat“, explica Marc Subirana.
Uns tendals de color groc que quan estan desplegats tenyeixen de llum càlida tot l’interior, alhora que protegeixen de les radiacions solars i ajuden a controlar la temperatura.
