Antoni Martínez va treballar a la Fabra i Coats des dels 14 anys, i quan la fàbrica va tancar, va lluitar amb els seus companys per salvar els murs i l'ànima d'aquest espai. ANTONI MARTÍNEZ, associació dels amics de la Fabra i Coats "Per mí representa la meva vida. He passat tota la meva vida aquí dintre, avui dia ens hi sentim com si fos casa nostra. I vam iniciar aquest projecte perquè els nostres descendents sapigan que Catalunya era industrial, no era només de serveis." El projecte és aquesta exposició, impulsada pel Museu d'Història de Barcelona. Amb l'Associació dels Amics de la Fabra i Coats, han recopilat i classificat milers d'objectes, bona part d'inèdits: màquines, documents i fotografies que ensenyen com era el dia a dia en aquesta filatura, creada l'any 1903 i que va arribar a aplegar fins a 4 mil treballadors. JOAN ROCA, director del MUHBA "Aquesta col·lecció és molt impressionant no només per el volum dels seus arxius, sinó també perquè són tan variats, i és tan ric que permet anar des de la visió micro del dia a dia fins a la visió macro que és una gran empresa en el món contemporani" De fet, la Fabra i Coats era una de lesempreses d'estil paternalista més avançades que hi havia a l'estat. L'empresa cobria totes les necessitats dels empleats. ANTONI MARTÍNEZ "Hi havia camps de futbol, hi havia pistes de tenis, tots tipus d'esports, una piscina, hi havia la casa cuna per les dones, i en aquest sentit era molt pionera la fàbrica." Els organitzadors també aprofiten aquesta mostra per fer una crida a la ciutadania. En aquest espai els visitants poden deixar notes amb records o objectes que ajudin a complementar la història de la fàbrica.

L’exposició, impulsada pel Museu d’Història de Barcelona juntament amb l’associació Amics de la Fabra i Coats, recopila i classifica milers d’objectes de la filatura, creada l’any 1903. Per als antics treballadors, com Antoni Martínez, la mostra és una manera de mostrar i reivindicar que “Catalunya és industrial, i no només de serveis”. La Fabra i Coats, on van treballar més de 4.000 persones, era una fàbrica amb camps de futbol, pistes de tennis, piscina i, fins i tot, hi havia “la casa bressol per a les dones”, explica Martínez.

La mostra també vol servir de crida als antics treballadors, perquè aportin documentació i contribueixin a explicar la història industrial de Sant Andreu.