Fins no fa gaires anys la història del món —i també la de Barcelona— l’han escrit els homes, protagonistes del relat oficial. Però al marge d’aquests homes o darrere d’ells sempre hi han hagut l’altra meitat de la població: les dones. L’exposició “Vindran les dones. 150 anys de lluites als carrers de Barcelona” reivindica el paper de les dones en l’últim segle i mig de la construcció de la Barcelona moderna.
Dones artistes que han marcat la història de la ciutat
A través de 80 dones artistes de diverses èpoques es mostra com han contribuït amb la seva obra a la redefinició de la ciutat. Per exemple, les anarquistes i obreres de finals del segle XIX com Teresa Claramunt o Rosa María Arquimbau. Gràcies a la pintora Lluïsa Vidal coneixem Josefa Massanès, la primera dona guanyadora dels Jocs Florals. Ens submergim en les primeres manifestacions feministes de la Transició amb les reconegudes fotògrafes Colita i Pilar Aymerich o coneixem el prematur orgull femení, que pinta Mari Chordà, pioner en la història de l’art.
Un mosaic de dones imprescindibles que completen artistes com l’escriptora Montserrat Roig, les artistes visuals Marga Ximenez i Isabel Banal, la videoartista Ester Xargay o Georgina Cisquella, i estudioses com Isabel Segura, Neus Real, Conxa Llinàs o Dolors Marín.
Reivindicar el feminisme anònim
La mostra també vol reivindicar les dones anònimes que a través de la seva lluita al llarg dels anys han contribuït en l’avenç dels drets humans. “Volem fer d’altaveu de les dones que han lluitat des de l’anonimat”, explica una de les cocomissàries, Anna Maria Iglesia. “L’exposició mostra un feminisme ampli, que té en compte sensibilitats molt diverses: des d’artistes fins a dones burgeses, passant per dones obreres de classe treballadora”.
“Ciutat amb caràcter de lluita”
“Vindran les dones” també vol mostrar “el caràcter de lluita de la ciutat que defineix Barcelona”, explica Anna Maria Iglesia. A través de l’exposició es pot veure l’evolució de conflictes —alguns dels quals encara són vigents— com ara l’habitatge, els drets socials o el cos i la sexualitat. “Volem crear un diàleg entre el passat i el present, i també convidar l’espectador a pensar la ciutat del futur”, diu Iglesia.
Creada per la FIL de Guadalajara
L’exposició va ser produïda originalment per a la participació de Barcelona com a ciutat convidada de la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara, Mèxic. Es va exhibir l’any 2025 al Museo Cabañas i ara s’ha adaptat i ampliat perquè en gaudeixi la ciutadania barcelonina. Es podrà visitar fins al 13 de setembre al Museu d’Història de Barcelona de la plaça del Rei.
