“Seny i rauxa. Notícia de l’arquitectura catalana”, que es pot visitar al Disseny Hub Barcelona del 22 de maig al 6 de setembre, és, probablement, l’exposició dedicada a l’arquitectura catalana més completa que s’hagi plantejat mai, almenys dels darrers 150 anys, des de la fundació de l’Escola d’Arquitectura, l’any 1875, fins a l’actualitat.
Organitzada en el marc de la Barcelona Capital Mundial de l’Arquitectura 2026, ocupa 900 metres quadrats a l’Espai A del DHub, una sala contigua, no per casualitat, al lloc on del 28 de juny al 2 de juliol se celebrarà el Congrés Mundial d’Arquitectes. La proposta ha estat comissariada i dissenyada pels arquitectes Carme Ribas, Victòria Garriga i Joan Roig.
L’exposició desplega 500 peces entre esbossos, plànols, maquetes i fotografies que, pertanyents a diversos arxius —del Col·legi d’Arquitectes, del Nacional, del Jujol i la Càtedra Gaudí, entre d’altres—, no havien estat mai a la vista del públic. Al seu costat, obres artístiques i de disseny que vinculen el llegat arquitectònic amb moviments estètics i dinàmiques socials.
Entre els artistes presents en la mostra figuren Ramon Casas, Pere Torné i Esquius, Joaquim Vayreda, Joaquim Sunyer, Joan Miró, Pablo Picasso, Antoni Muntadas i Fina Miralles.
L’essència de l’arquitectura catalana
El títol de la mostra, “Seny i rauxa”, fa al·lusió a un binomi que tradicionalment s’ha associat amb el caràcter català. En l’àmbit arquitectònic, és fruit de la pregunta de si existeixen trets identificatius de l’arquitectura catalana dels darrers 150 anys, més enllà de generacions i corrents estilístics.
I la conclusió és que alguna cosa marca una línia de continuïtat. “Hi ha certa racionalitat en la construcció de l’espai que es manté al llarg del temps. També el treball amb materials lligats a la terra i l’interès en la utilització de la geometria per a l’organització espacial de les plantes d’habitatge”, detalla la cocomissària Carme Ribas.
No hi ha un ordre cronològic ni estilístic, sinó que les peces es presenten per agrupacions, simetries i antagonismes a partir de l’esmentat binomi seny i rauxa. Però sí que estan ordenades a partir d’un sistema dimensional: des de l’espai més petit, l’habitació, fins a les actuacions de més envergadura, la ciutat i el territori, passant per l’habitatge, les cases de veïns, els edificis i el carrer.
