Els hagadàs s’exposaran al Saló del Tinell a partir del 25 de març en una mostra que el director del MUHBA, Joan Roca i Albert, considera de gran interès no només en àmbit europeu sinó també “mundial”. De fet, els hagadàs que es reuniran a Barcelona ja són peces valorades i conegudes mundialment, especialment per les seves il·lustracions, però és molt difícil poder veure-les juntes com passarà a la mostra organitzada pel MUHBA. Se n’exposaran un total de vuit de les 14 que es considera que estan fetes a Catalunya. Un d’ells és el conegut com a ‘Hagadà de Barcelona’, un llibret de la segona meitat del segle XIV i que té pràcticament totes les pàgines il·lustrades, i que actualment es troba a la Bristih Library, a Londres.
No és l’únic que ve de lluny. La mostra recull hagadàs barcelonins que estan a d’altres ciutats europees, com Sarajevo, Budapest, Manchester o Copenhague. En una entrevista al ‘BTV notícies matí’, Roca ha explicat que la mostra ajudarà a conèixer el “paper dels jueus barcelonins i catalans”, una part fonamental de la ciutat, però fins ara “molt poc conegut”. Els hagadàs, que en hebreu significa “relat”, són petits llibres de relats que les famílies jueves utilitzaven per poder fer correctament el ritual del sopar pasqual. Les famílies que econòmicament podien els encarregaven i Barcelona va ser “un punt d’irradiació” d’aquests llibres especialment durant el primer terç del segle XIV. Llibres, segons explica Joan Roca, “bellíssims” amb petites il·lustracions que són un retrat molt valuós i carregat d’informació de com era la ciutat d’aquella època i la vida quotidiana de la comunitat jueva.
La mostra “Hagadàs Barcelona. L’esplendor jueva del gòtic català” s’inaugurarà el 25 de març i es podrà visitar fins al 5 de juliol al Saló del Tinell. També es faran visites comentades i, paral·lelament, unes jornades sobre el context històric dels hagadàs en què participaran experts de tot el món. L’exposició s’emmarca dins de la remodelació de l’espai d’interpretació del call jueu , situat a la placeta de Manuel Ribé, i del projecte de recerca sobre aquest període històric en el qual han participat una dotzena d’especialistes.
