El poble gitano, més enllà d'estereotips | comunitat gitana, exposicions, Museu d'Història de Catalunya
Imatge de l'autor/a
Víctor Giralt Jonama
Escolta aquesta notícia

(EFE/Redacció) Fins l’agost del 2026 es pot visitar al Museu d’Història de Catalunya la mostra “El poble gitano de Catalunya: història i cultura”. L’exposició pretén reconèixer, valorar i visibilitzar la història del poble gitano al nostre país, fugint dels estereotips. Repassa, sobretot, els més de 500 anys de presència gitana a Catalunya i destaca que el poble rom va ser una de les primeres cultures globalitzades del món.

La mostra es remunta a Bhārat, l’enclavament originari del poble rom, al nord-est de l’Índia, avui anomenat Panjab. Allà va néixer la llengua romaní, provinent del sànscrit, la llengua sagrada de l’hinduisme. A continuació, l’exposició especula amb les causes de l’èxode cap a Occident, que probablement van provocar les invasions islàmiques.

Persecució i assimilació

Fos com fos, els primers gitanos van entrar a la península Ibèrica i, per tant, a Catalunya, al segle XV. Inicialment no hi va haver conflictes i la cultura dels nouvinguts va despertar curiositat pel seu exotisme musical i la destresa amb les cavalleries. Però no van trigar els primers intents de genocidi cultural. El 1499 es va dictar la Pragmàtica de Medina del Campo, que exhibia les primeres disposicions contra els gitanos. A Catalunya les van dictar les Corts Generals Catalanes, que el 1510 van decretar l’expulsió dels gitanos del Regne d’Aragó, cosa que van tornar a promulgar el 1533.

Una sala està dedicada a la Gran Batuda, promoguda el 1749 pel marquès de l’Ensenada durant el regnat de Ferran VI, que va comportar una detenció massiva de gitanos. El mandat del rei Carles III va suavitzar les coses, però no va ser fins al 1837, durant la regència de Maria Cristina, quan la Constitució va reconèixer la nacionalitat dels gitanos com a espanyols de ple dret.

El recorregut passa per una sala dedicada al genocidi de mig milió de gitanos europeus durant la barbàrie nazi, abans de posar el focus d’atenció en les manifestacions culturals de les recents generacions de gitanos, amb figures destacades com Carmen Amaya, El Pescaílla, Camarón de la Isla i Peret.