(ACN i Redacció) El CaixaForum ha reunit 62 obres de les col·leccions del Museu del Prado que reflecteixen l’esplendor del barroc flamenc. S’hi mostren pintures d’un dels seus principals exponents, Peter Paul Rubens, així com també d’artistes de la seva època com Van Dyck, Jordaens i Brueghel, que dialoguen amb els quadres del mestre. L’exposició “Rubens i els artistes del barroc flamenc” es podrà visitar fins al 21 de setembre.
La mostra conté obres que no estan habitualment exposades per motius de conservació i per això no serà itinerant. “S’ha fet un esforç afegit perquè siguin representatives del corrent”, explica el comissari de l’exposició i especialista en pintura flamenca del Prado, José Juan Pérez Preciado. Ha explicat que la mostra aproxima els temes i “valors estètics” que volia mostrar el barroc flamenc, passant per la passió i el moviment.
El judici de Paris, la joia de l’exposició
Una de les obres més singulars és El judici de Paris (1638) de Rubens mostra el seu interès per l’antiguitat i les representacions mitològiques clàssiques. Preciado ha explicat que s’ha pogut restaurar per aquesta exposició, eliminant algunes repintades que cobrien la nuesa de les deesses, una intervenció vinculada al segle XVIII. Ara, reflecteixen més adequadament el concepte pictòric que tenia Rubens a l’hora de crear-la.
Fins fa poc, El judici de Paris penjava en un dels passadissos centrals del Prado, però ha viscut un parèntesi de nou mesos de restauració que li ha fet tornar la brillantor i equilibrar la composició. De fet, en aquesta nova exposició del CaixaForum serà la primera vegada que l’obra es mostrarà de nou al públic.
Una trasllat de pel·lícula
La joia de l’exposició s’ha traslladat com una autèntica protagonista. Un escorta l’ha acompanyat des del Museu del Prado per garantir-ne la seguretat, així com també un professional tècnic que té la tasca de custodiar les obres d’art quan es presten a altres institucions. L’arribada de la pintura fins a aquesta sala no ha estat fàcil, ja que el principal objectiu ha estat moure el quadre el mínim indispensable. Després s’ha fet el desembalatge, amb total cura, i la posterior avaluació tècnica abans de penjar-lo.
