Picasso va arribar a Barcelona amb només 14 anys, quan la muralla de mar s'acabava d'enderrocar, i el barri de la Barceloneta estava integrat a la ciutat. El litoral, l'arquitectura religiosa, la Barcelona modernista el van fascinar. El jove pintor va plasmar la seva mirada en aquests estudis i quadres de petit format, condicionats per les dificultats econòmiques. Els paisatges tenen veu pròpia, vida pròpia perquè es ben conegut que Picasso, tota la seva obra és una gran autobiografia de la ciutat de Barcelona, aquesta ciutat que li va obrir les portes a la modernitat no hi podria faltar. A més del valor autobiogràfic, aquestes obres tenen un gran interès testimonial. Ens mostren una Barcelona en plena mutació. Aquí el pintor va dibuixar la vista des del seu estudi, a la riera de Sant Joan, un carrer llavors molt viu, que es va esborrar del mapa amb la construcció de la via Laietana. Per això, el Museu Picasso confronta aquestes imatges amb fotografies de l'època. El mar de terrats que encara avui cobreix la ciutat li va inspirar dos olis de gran format, que prefiguren tant el període blau com el cubista. Picasso portava Barcelona dins el cor. Al final de la seva vida, quan vivia a prop de Canes, aquest llenç estava penjat a casa seva.
Les obres seleccionades per aquesta mostra, que es podrà visitar fins al setembre, van acompanyades amb fotografies de l’època: s’hi pot veure, per exemple, la vista des del seu estudi, a la riera de Sant Joan, o el mar de terrats que omple la ciutat.
El conjunt té un gran valor testimonial, perquè permet restituir la Barcelona que va conèixer el pintor, a l’època del bar Els Quatre Gats, i de la seva amistat amb Opisso i Carlos Casagemas.
