Neus Martín Royo bé pot ser qualificada com la pintora del Poblenou. Al llarg de 30 anys ha pintat 130 quadres amb aquest barri, on va créixer, com a motiu. Són els de “Poblenou: La mirada pintada”, exposició que no té una, sinó múltiples seus. “Pintar el Poblenou, per mi, és com un acte d’amor”, confessa Martín Royo.
En col·laboració amb l’Arxiu Històric del Poblenou, l’obra es desplega a la seva seu, la Torre de les Aigües, al MUHBA Oliva Artés, a la Fundació Palo Alto i al Centre Cívic Can Felipa. En cada espai hi ha un fil conductor: quadres d’edificis a la Torre de les Aigües; el passat industrial al MUHBA; el mar, la platja i el tren a la Palo Alto, i el Poblenou més de barri, amb escenes de festa major, botigues i gent a Can Felipa. I hi ha també 10 quadres en diversos comerços i espais culturals que retraten precisament els indrets on es troben.
Retaule sobre l’Oliva Artés
Destaca, al MUHBA Oliva Artés, un immens tríptic com un retaule que il·lustra la transformació de l’edifici, que havia estat una antiga fàbrica, després va quedar uns anys en desús i ara és l’espai museístic. És una peça que Martín Royo ha creat expressament amb motiu de l’exposició. “L’Oliva Artés era la catedral de les fàbriques. El retaule és com un altar iconoclasta presidit per l’escultura d’una dona soldadora, obra d’Efraïm Rodríguez”, explica l’artista. “El periodista Josep Maria Huertas Claveria deia que les esglésies dels treballadors eren les fàbriques i hem recollit aquesta frase”, afegeix.
Admiradora d’Edward Hopper, Neus Martín Royo és una artista realista, però admet que en molts dels seus quadres hi ha elements de collita pròpia, que no reflecteixen exactament la realitat. A més, la seva obra estilitza indrets que en principi no tenen gaire atractiu artístic, sobretot a través de l’ús del color, que no és gens realista.
Els quadres es mostren acompanyats de documentació històrica i fotogràfica del barri. Han comissariat l’exposició, que es pot visitar fins al 8 de gener, Jordi Fossas Bonjoch, Joan Carles Luque Silvestre, Marta Pérez Ibáñez i Gloria Muñoz.
