Leopold Samsó (Barcelona, 1946) va fotografiar una Barcelona en plena transformació a la dècada dels 70 i ho va fer des de les expressions més intimistes o de vegades marginals, però captant tota l’energia del moment en l’època de la Transició. Durant els anys 80 i 90 la seva proximitat amb el món de la cultura va donar com a fruit una galeria de més de 100 retrats dels personatges més destacats de la Barcelona del postfranquisme, entre els quals Ocaña, Pau Riba, Albert Vidal o Barceló. Fins al 22 de juliol se’n pot veure una selecció a la galeria Artur Ramon, que ja ha presentat altres projectes fotogràfics sobre la ciutat.

Fotògraf de la Barcelona canalla

Leopold Samsó va viure intensament la Barcelona dels anys 70 i 80 i amb la seva càmera anava recollint les imatges més insòlites d’aquell moment.

Imatge de la Rambla. Leopold Samsó

Per al fotògraf, la Rambla era la part més visible i dinàmica d’una Barcelona d’un canvi total. En destaca l’emoció que es podia percebre en la gent. Per això, explica, es va dedicar no la Barcelona política d’aquella època sinó més aviat la Barcelona canalla.

Em vaig dedicar a fotografiar la Rambla, però no la Barcelona política d’aquella època sinó més aviat la Barcelona canalla
Leopold Samsó, fotògraf

De Dalí a Barceló

El fotògraf va freqüentar els ambients culturals de la Barcelona dels 80 i va conrear una relació estreta amb intel·lectuals, artistes, gent del teatre o ballarins. La seva mirada tranquil·la i la naturalitat dels entorns i les situacions l’han convertit en un cronista en imatges de la vida cultural principalment dels anys 80. Entre els artistes fotografiats, destaquen Salvador Dalí, que el va inspirar com a personatge, Antoni Tàpies, Joan Brossa, Jaume Plensa o Miquel Barceló, però també el van atreure l’escena teatral i musical, de la qual destaquen els retrats d’Albert Vidal, Sílvia Munt o Cesc Gelabert, i l’ambient intel·lectual, com demostra la fotografia de Mireia Sentís.

Cesc Gelabert, dansa. Fotografia de Leopold Samsó.
El ballarí Cesc Gelabert, fotografiat per Leopold Samsó

L’autor ressalta que el que més li agradava era tenir un diàleg entre el fotògraf i el fotografiat. Per això tenia molta cura dels espais, ja que volia retratar els personatges en els seus respectius entorns i amb llum natural. Samsó estava acostumat a treballar amb màquines de gran format, com treballava a l’estudi, per això tots els retrats estan fets en 9×12. Una part de la sèrie de retrats ha estat objecte de donació al MNAC.

Islàndia, en projecte

La petita selecció d’imatges d’Islàndia que es poden veure en l’exposició formen part d´un projecte de fotografia i documental que Leopold Samsó està desenvolupant conjuntament amb Franc Aleu i està encara en procés

Fotografia d’Islàndia. Projecte de Leopold Samsó amb Franc Aleu

Samsó es va formar al taller de fotografia d’Enric Gras i ha tingut una extensa carrera professional en l’àmbit de la publicitat. En destaca també el reportatge cultural, especialment a través dels viatges pel continent americà. Entre els seus aprenents hi figuren Ferran Baremblit, exdirector del MACBA, i Franc Aleu.