José Guerrero, paisatges entre ficció i realitat

Des de mitjans de febrer i fins al 18 de maig, el Centre KBr Fundació Mapfre presenta l’exposició “José Guerrero. A propòsit del paisatge“, la més àmplia exposició dedicada a aquest fotògraf nascut a Granada el 1979 que ja té dues dècades de trajectòria. José Guerrero, arquitecte tècnic de formació, va decidir dedicar-se exclusivament a la fotografia l’any 2002.

La mostra inclou 138 fotografies, algunes adquirides per la Fundació Mapfre el 2013 i d’altres deixades per institucions i col·leccions particulars. La mostra, comissariada per Marta Gili, està organitzada en seqüències d’imatges de llocs concrets, alguns icònics, que dialoguen entre si. “El paisatge sempre ha estat considerat una cosa natural, externa a nosaltres. El que fa l’artista és treballar amb aquesta idea de paisatge i al mateix temps enganyar-nos amb el mitjà fotogràfic, jugant amb realitat i ficció”, diu la comissària.

Paisatges que enganyen

En efecte, els paisatges que apareixen en moltes imatges semblen només això, paisatges naturals, però sempre hi ha algun rastre, a voltes imperceptible, d’intervenció humana. Això es pot apreciar en seqüències com la d’horitzons de la Manxa. La primera part de l’exposició du per títol, justament, Horitzons. “Hi treballa aquesta idea de separació entre el cel i la terra, entre el buit i el soroll”, explica la comissària.

Guerrero juga no només amb la representació del paisatge, sinó també amb la seva percepció. En sèries com la dedicada a Sierra Nevada i les que inclou la secció Bretxes, les imatges semblen instantànies de grans panoràmiques, però en realitat són fragments de natura petits. “Les imatges que semblen glaceres de Sierra Nevada no ho són. Són petits fragments de gel sobre terra que el fotògraf ha engrandit. És, d’alguna manera, com la tècnica del trompe-l’oeil“, comenta Gili.

L’espera a la frontera

Com és tradició al KBr, al costat de l’exposició d’un fotògraf consagrat se’n desplega una dedicada a un de novell. “Bravo”, del colombià Felipe Romero Beltrán, és una mostra del projecte guanyador de la segona edició del KBr Photo Award. Fins a 52 instantànies captades en una part dels 1.100 quilòmetres en què el riu Bravo fa de frontera entre els Estats Units i Mèxic, en una zona propera a Monterrey. Un indret on la vida gira entorn de l’espera, que pot durar mesos o anys. És l’espera de migrants mexicans i d’altres països centreamericans en la darrera etapa d’un llarg viatge per arribar als EUA.