‘La irrupció’, a l’Arts Santa Mònica, desplega 25 obres d’art digital en el marc de l’ISEA, Simposi Internacional d’Art Electrònic, una trobada itinerant que no havia aterrat mai a Barcelona i que és un punt d’intersecció entre art, ciència i tecnologia. L’exposició és el resultat d’una selecció posterior a una convocatòria d’ISEA a la qual s’havien presentat unes 600 propostes de tot el món.

Segons la cocomissària de la mostra, Jara Rocha (amb Marta Gracia Valladares i Enric Puig Punyet, també director del centre), es va fer molt evident l’interès per qüestions mediambientals i també el pes de la crisi pandèmica. “El col·lapse mediambiental i els seus símptomes, entenent la pandèmia com un d’ells, ha acabat essent-ne l’eix vertebrador”, comenta.

Crisi mediambiental i covid-19

‘Unreal window’, una animació de la coreana Chanee Choi, està inspirada en l’experiència del confinament i qüestiona el concepte de realitat en un món de consum de mitjans i reunions virtuals. Amb ‘Concerto para Piano e Pandemia’, el portuguès Nicolas Gomes convida el visitant a entrar en una sala on es projecten en totes les parets tuits sobre la pandèmia que, capturats per un script, es transformen en notes musicals en so de piano.

Però no tot és pandèmic. ‘Still Life (Tornadoes) & Still Life (Swell)‘, de Marina Núñez, reformula el concepte de natura morta amb dos vídeos que apel·len a fenòmens com els tornados o les tempestes marines. ‘AquA(l)formings – Interweaving the Subaqueous’ de Robertina Šebjanič, Sofia Crespo, Feileacan McCormick explora els canvis en el medi marí provocats per la presència humana.

‘Still life (Tornadoes) & Still life (Swell)’ de Marina Núñez

Tot i que predominen els audiovisuals, “hem volgut apartar-nos de la noció que vincula art digital amb audiovisual. Hi ha peces tangibles, amb materials com la sorra o l’aigua, i fins i tot una peça performativa”, comenta Rocha. La mostra ocupa tres plantes de l’Arts Santa Mònica fins al 21 d’agost.